16 de Març de 2009

Macedònia

1. QUANTITAT I QUALITAT

Josep Royuela és intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Fa poc ha sortit als mitjans anunciant un pla per disminuir el nombre d'accidents de moto a la capital. És una iniciativa lloable i li desitjo sort. M'ha cridat l'atenció, però, un petit detall de la notícia. Vaig sentir el senyor Royuela a la ràdio afirmant que aquest pla suposa "un canvi qualitatiu". I, tot seguit, afegí que el pla consisteix "no pas en canviar la forma de fer els tests d'alcoholèmia, sinó en augmentar el nombre de controls preventius a motos i ciclomotors". Molts d'això en diríem un canvi quantitatiu i no pas qualitatiu. Efectivament, si el pla consisteix en fer més tests d'alcoholèmia, on és la diferència qualitativa? Per què el qualifica de "qualitatiu", el senyor Royuela? Suposo que perquè el seu subconscient li diu que la "qualitat" sempre és millor que la "quantitat" i dir que un canvi és qualitatiu, doncs queda millor. Ja ho veuen: les millores quantitatives han perdut molt prestigi. Excepte, potser, en les negociacions dels convenis col·lectius i del finançament de la Generalitat de Dalt.


2. M'ATÉN PERÒ NO M'ENTÉN

Divendres 6 de març al vespre vaig trucar al servei d'atenció a l'espectador de la CCMA (tel. 902225430). Volia rondinar perquè el Telenotícies Vespre havia dedicat més minutatge a informar de la bona salut de la planta d'Opel a l'Aragó (?!) que no pas a explicar que milers de catalans se n'anaven a Brussel·les a defensar el dret d'autodeterminació.

S'hi va posar una noia, molt amable, que va atendre'm sense entendre'm. Vaja, dedueixo que no em va entendre perquè he rebut un correu electrònic (i una trucada a la meva bústia de veu, cosa que agraeixo) detallant-me tota l'atenció informativa que TV3 i el 3/24 van prestar a la manifestació del 7 de març. No cal dir que és un correu enviat des d'una adreça que no admet resposta. O sigui que els responc aquí.

Senyor Joan Carles Peris, editor del TN Vespre del divendres 6 de març del 2009: per què pensa que als teleespectadors catalans ens interessa més saber que, malgrat la crisi del sector, la planta d'Opel funciona a ple rendiment, que no pas conèixer els preparatius de la manifestació dels deu mil? I si no és així, aleshores per què va decidir donar més protagonisme a la no-notícia de la planta d'Opel a Figueruelas (Espanya), que no als preparatius de la manifestació de Brussel·les?

La trucada al 902225430 no era per denunciar que TV3 no hagués cobert la notícia de la manifestació. Evidentment que se'n va fer ressó, faltaria més. Simplement volia saber quin criteri periodístic havia aconsellat dedicar més temps a parlar de la fàbrica d'Opel a Espanya, fábrica que funciona amb total normalitat. Lamento comprovar que ningú no m'ho ha explicat encara.

I, ja posats, pagaria per saber quants espectadors més han rebut el mateix correu electrònic que jo, una mena de resposta estàndar pels televidents més de la ceba que encara perdem el temps mirant TV3, una cadena espanyola, feta per espanyols i, sobretot, per fer més espanyols. Com quan manava Pujol, si fa no fa. Oi que es nota que Esquerra és al govern?


3. POLÍTIQUES SOCIALS

Ara fa cinquanta anys que la Xina, que ocupa militarment el Tibet, esclafà manu militari una revolta que acabà en tragèdia. Una dictadura comunista s'ha cruspit (i mira de pair) una nació petita i exòticament teocràtica. Hi ha qui pren bicarbonat des d'Almansa. Coses que passen en un món de mones.

El que m'ha cridat l'atenció, però, és un altre tema. Saben quin argument fan servir les autoritats xineses per justificar l'agressió i l'ocupació del Tibet? Agafin-se fort. Doncs que mai el Tibet no havia gaudit d'un nivell de benestar com ara. Són les polítiques socials per la via del kalaixnikov.

A mi em recorda poderosament l'argument de la direcció actual d'Esquerra (abans, ERC) per donar suport al PSC i a José Montilla: el que importa són les polítiques socials. I de benestar. D'estar ben fotuts, s'entén. La diferència és que, en el cas català, simplement no és veritat que sis anys de tripartit hagin millorat els indicadors de riquesa i benestar del nostre país. És com quan els mandarins Miquel Iceta i José Zaragoza diuen allò de "Catalunya mai no havia tingut una cota tan alta d'autogovern". I ho diuen com fent-se els estranyats perquè alguns trobem que l'autonomia és un "cuento xino".


4. QUINTANA COM A EXEMPLE

Anxo Quintana, el fins ara líder del BNG, ha plegat a causa dels mals resultats electorals. Amb ell ha presentat la renúncia tota l'executiva del BNG en bloc, mai millor dit. Sembla evident que el BNG, després de governar en coalició amb el PSOE, no ha sabut rendibilitzar la seva gestió a la Xunta i  per això ha perdut un diputat. Hi ha partits on, havent governat també amb el PSOE i perdent-ne dos de diputats, la direcció estima que es mereixen "una segona oportunitat". Si no fos perquè fa plorar, faria riure.