08 de Febrer de 2009

La màquina de fer catalans

Ja fa un parell anys que el Principat sura en un toll de pluja fina. Cal recordar com feia aquella tonada? Som-hi. Se suposava que, mercès a l'anomenat "patriotisme social", els empadronats a Catalunya que fins ara votaven PP, PSOE o Ciudadanos (o que no votaven a ningú) havien d'acabar sentint-se més identificats amb el país. Segons la doctrina de la direcció actual d'Esquerra (abans, ERC), la qualitat, la quantitat i la proximitat dels serveis que la Generalitat presta a la ciutadania acabarien per atreure tothom cap aquest projecte de futur que es diu Catalunya. És l'art de la seducció nacional per la via de les polítiques socials. I com que aquí es veu que lliguem els gossos amb llonganisses, segur que fins i tot Albert Boadella acabarà reconciliat amb Xauxa. Vet aquí la raó de ser d'aquest govern.

La crua realitat, però, és que a la Catalunya de Montilla lliguem els gossos amb un cordill d'espart esparracat. Una mostra:

A l'octubre del 2008 el Departament d'Acció Social i Ciutadania va deixar de pagar els ajuts anuals per part o adopció múltiple. Centenars, potser milers de parelles, la majoria joves, no han cobrat els ajuts a què tenen dret i que van sol·licitar durant el 2008. Em consta que hi ha casos de sol·licituds cursades a l'abril que encara no han estat ateses. El termini màxim que s'autoimposa l'administració per fer el pagament únic d'aquest ajut anual és de sis mesos. No cal dir que cap d'aquestes famílies no ha rebut una explicació oficial, ni de paraula ni per escrit. Facin la prova i truquin al departament de Carme Capdevila (900 300 500). Preguntin quan faran efectiu el pagament d'aquest ajut. Ningú no ho sap. Només saben dir que no hi ha diners. Em consta que aquest retard vergonyós no és voluntat de la consellera Capdevila: simplement no hi ha ni cinc de calaix.

El govern de José Montilla no té recursos per fer polítiques socials perquè els nostres impostos se'n van a Espanya i no tornen. Més encara: el govern ni tan sols no pot complir amb els compromisos que ja té adquirits amb la ciutadania, per manca de liquiditat. La Generalitat s'endeuta més enllà del que sembla prudent i, malgrat això, no aconsegueix fer front a les seves obligacions.

Mentrestant, el càtering de la recepció de la propera Diada de Sant Jordi pujarà a 70.500€. Si fa uns mesos el president del Parlament va optar per renunciar al reposapeus i l'aparell de TV que s'havia fet instal·lar al cotxe oficial, amb quina cara pot el president Montilla gastar més de setanta mil euros de la butxaca dels catalans en el tec d'una tarda? Si s'ha d'atipar al personal el dia de Sant Jordi, em permeto de suggerir-li un bon pa amb tomàquet i fuet. O pa amb xocolata. O xocolata desfeta i melindros. Segur que amb la meitat dels diners podria fer un berenar per al doble de gent. I ja posats, podria convidar-hi una bona colla de jutges i funcionaris espanyols d'aquells que encara viuen a casa nostra. Si pot ser, dels que no entenen ni un borrall de català, ni ganes. Segur que, ben tips i havent fet el rotet, molts d'aquests espanyols comprovarien, entre sorpresos i admirats, com s'encén dins seu la bella flama de la catalanitat.