08 de Desembre de 2008

Fem salut

L'estat espanyol no afluixa en el seus intents d'esborrar la llengua i la cultura catalanes de la perifèria de la nació. El País Valencià, la Franja de Ponent i les Illes són els territoris més exposats i, amb matisos, on el sentiment de catalanitat és més fràgil. A la Franja, l'àrea dels PPCC on el català presenta els millors índex d'ús social, els infants no poden estudiar en la llengua pròpia. Més que d'una paradoxa, estem davant d'un veritable sistema d'apartheid lingüístic. Hi ha qui reclama drets polítics per als estrangers mentre fa l'orni davant la violència cultural que reben els compatriotes franjolins. Colla de cínics, apàtrides o venuts.

Fa poc la Generalitat de Baix, governada pel PP i a l'empara d'una resolució judicial, ha tancat un parell més de repetidors propietat d'ACPV. Tant sí com no, volen impedir que al País Valencià es pugui veure TV3 i el C33. Paral·lelament el govern de Rodríguez, amb presència de ministres catalans, no mou ni un dit. I el govern de la Generalitat de Dalt va fent comunicats per expressar la seva consternació. Certament, estem tots consternats. I avergonyits, oi conseller Tresserras?

Mentre passa tot això, avui fa trenta anys i un dia que els espanyols van aprovar la seva constitució, una eina que s'ha demostrat eficaç a l'hora de dividir-nos i erosionar-nos com a nació. Ells fan les lleis que els convé i ells les apliquen com volen i quan volen. Trenta anys i un dia, sense tercer grau.

I en aquest context, es veu que ara no ens convé ser anti-espanyols. Permetin-me que m'aturi un instant sobre aquesta qüestió. En general, servidor (i sospito que gairebé tothom) s'estima molt més ser pro que no pas anti. Per exemple, molts catalans som pro-seleccions esportives nacionals. Jo particularment sóc pro-català com a única llengua oficial. I pro-ensenyament públic, de qualitat i bilingüe. És clar, bilingüe en català (llengua nacional) i anglès (la llengua del món). L'espanyol, el mandarí, l'amazic i el quítxua són idiomes que respecto i pels quals sento curiositat, però cadascú a casa seva i déu a la casa de tots.

Continuem. Molts som entusiastament pro-TV3, tot i que darrerament La Nostra és més aviat La Seva. També som pro-sanitat pública, universal i ben dotada de mitjans materials i professionals. Que quedi clar, doncs, que en la majoria de temes procurem mantenir un capteniment propositiu i constructiu.

Ara bé, quan juga la selecció espanyola de futbol contra, posem per cas, Leshoto, sevidor va amb Leshoto. No de forma furibunda ni encegada. De vegades simplement per inèrcia. Però no puc oblidar que la diplomàcia espanyola fa mans i mànigues perquè el meu país no pugui tenir seleccions esportives reconegudes internacionalment. A més, a mi Leshoto no m'ha fet res, mentre que Espanya em roba anualment prop d'un 10% del meu PIB personal i famliar. Com escrivia fa uns anys a l'Avui el professor Argelaguet, nosaltres tenim un conflicte nacional amb Espanya (i França). No ho oblidem.

Un altre exemple. Quan Madrid aspira a organitzar uns jocs olímpics en competència amb Londres, jo desitjo que guanyi Londres. No per res, però en general em cauen millor els londinencs que els madrilenys, ves què hi farem. Un altre. Quan el rei dels espanyols diu que a Catalunya el seu idioma no s'ha imposat mai per la força, jo aquesta me la guardo. I si anys després se li separa la filla gran, doncs a mi em costa que em sàpiga greu. Sobretot si resulta que el marit era un galifardeu. Oi que m'entenen?

La generació dels que ara tenen entre cinquanta i seixanta anys, d'on provenen la majoria dels líders polítics, socials, econòmics i mediàtics del nostre país, és una generació híbrida. D'una banda, hi ha els qui es dedicaven a fer la viu-viu durant el règim anterior, sense ficar-se en política. I, de l'altra, els barbuts amb el puny enlaire que van deixar que Franco es morís al llit, de vell. D'aquests, molts duien xapes de Mao al sarró, tenien un pòster del Che al capçal del llit i somiaven amb muntar una comuna. Com gosen ara suggerir que reprimim els nostres instints? Però que no havíem quedat que la gent s'ha de poder expressar lliurement i deixar sortir el que porta dins? Que no ho saben com n'arriba a ser, de dolent, posar-se pedres al fetge? No els facin cas. Facin salut i expressin obertament i lliure la seva antipatia per Espanya. Salut!