25 d'Octubre de 2009

Els alemanys rics

Dissabte el portal de notícies de la CCMA (www.3cat24.cat) publicava una informació trivial però paradigmàtica de l'estat de la professió periodística en els mitjans del nostre país.

Efectivament, en l'edició de dissabte dia 24 el lector ensopegava amb un titular cridaner: Els alemanys rics volen pagar més impostos. No cal dir allò que quan un gos mossega a algú, no és notícia; però que si una persona mossega un gos, aleshores la cosa ha d'anar a la portada. És una màxima que no falla: quan algú demana pagar menys impostos, no és notícia. Però quan és a la inversa, aleshores sí. O sigui que el lector atent de seguida s'afanya a clicar sobre l'enllaç per ampliar la informació i descobrir quina mena de psicotròpic les autoritats federals deuen haver afegit al reisling de més de cent euros l'ampolla.

L'enllaç duia a un segon titular: Un grup d'alemanys rics reclamen a l'Estat que els cobri més impostos per tal d'ajudar a sortir de la crisi. Noti's que de parlar dels "alemanys rics" ja hem passat a "un grup" d'alemanys rics. Quan llegim el cos de la notícia (http://www.3cat24.cat/noticia/413983/societat/Un-grup-dalemanys-rics-reclamen-a-lEstat-que-els-cobri-mes-impostos-per-tal-dajudar-a-sortir-de-la-crisi), descobrim que a la República Federal Alemanya hi ha uns 2,2 milions d'alemanys rics -ignoro com han fet el càlcul-, dels quals 44 reclamen pagar més impostos. Atenció: són 44 i no 44.000. O sigui que 44 persones de 2.200.000 demanen que els apugin els impostos. Conclusió: poden estar tranquils els bevedors de reisling de gamma alta. I, amic redactor, sobretot que la veritat no t'esguerri una història sucosa.

Sense voler fer de l'anècdota categoria, m'agradaria quedar-me amb un detall. El tractament demagògic i escassament professional de la notícia en qüestió es dóna en un tema absolutament banal i intranscendent. Si amb qüestions d'aquesta naturalesa hi ha periodistes que són poc professionals, com actuaran quan es tracti de denunciar, posem per cas, que una estació de tren ja està construïda abans que l'administració n'hagi adjudicat l'obra?

Molt rondinar contra els blocs informatius que els partits pacten i la direcció de TV3 imposa en els informatius durant les campanyes electorals. Quina gràcia, això de negar-se a signar les cròniques. Molta indignació quan algun informador gràfic rep una patacada (o dues) dels antiavalots mentre cobreix una manifestació. Però jo particularment encara estic esperant que algú m'expliqui, per exemple, per què la majoria de mitjans accepten utilitzar imatges editades i muntades pels serveis de premsa dels partits polítics quan aquests fan algun acte públic, enlloc d'agafar-ne de pròpies (o negar-se a informar de l'acte quan se'ls nega el dret a treballar lliurement). Jo encara estic esperant que els mitjans deixin de donar per bones, de manera sistemàtica, les informacions que els dóna la policia sobre qualsevol, repeteixo, qualsevol succés, sense contrastar les dades i els fets: des de les xifres de manifestants passant per les lesions d'algun alt responsable policial que diu que que s'ha fet malt a l'entrecuix mentre s'afaitava.

També estic esperant que algun mitjà m'expliqui quins negocis privats té el rei d'Espanya i de quin patrimoni personal disposa. Al cap i a la fi, és una figura pública i si no vol sotmetre's lliurement a l'escrutini de la ciutadania, els mitjans ens ho haurien de facilitar fent autèntic periodisme d'investigació. Posats a informar d'aquest senyor, jo també voldria saber quin paper va jugar abans i durant el 23-F, posem per cas. I si no podem parlar de la família reial espanyola, perquè són intocables, marquem-nos objectius més modestos. Per què, per exemple, no hi ha cap mitjà que hagi destapat totes les ramificacions polítiques de la depredació urbanístiques que afecta les Illes i el País Valencià des de fa dècades? O les marranades de Fèlix Millet durant els darrers anys?

Les democràcies avançades i de qualitat necessiten una premsa forta i lliure, desvinculada del poder polític, que funcioni sense dependre de subvencions i amb professionals vocacionals, sense por i, si no és demanar molt, que sàpiguen escriure. Als Països Catalans tenim una premsa poruga, domada, lligada al poder i tècnicament poc competent (molts periodistes tenen un domini més aviat escàs de la seva eina de treball: la llengua). Massa periodistes tenen poqueta autoestima, escassa ambició professional, poc sentit del deure, estan mal pagats i en determinats casos només aspiren a funcionaritzar la seva situació laboral. I per acabar-ho d'adobar, el col·leciu Contrastant ja fa temps que fa malves. Quin greu, tot plegat.