31 de Desembre de 2008

El rei i el català

Esquerra (abans, ERC) ha demanat que el rei aprengui català. El text presentat a les corts espanyoles argumenta que el rei ha d'aprendre català "perquè és el cap d'un estat plurilingüe". Les demandes d'Esquerra, però, no acaben aquí. Es veu que també hem exigit que el príncep d'Astúries rebi classes de català, que el web de la casa reial estigui disponible en la nostra llengua i que el català s'ensenyi i es promogui dins les forces armades espanyoles i la Guardia Civil. De moment no hem demanat que l'obra completa de Francesc Trabal sigui lectura obligatòria a l'acadèmia de suboficials de Talarn ni que l'oficialitat canti el virolai els dies de xafarranxo.

Això que el rei hagi d'aprendre català alguns ho trobem contraproduent. Miraré d'explicar-me. Alguns tenim la sensació que a l'hora de valorar el monarca espanyol, molts catalans basculem entre la indiferència i la poca simpatia. I això que l'estat espanyol porta dècades esmerçant temps, recursos humans, materials i dineraris per tal que el rei, la seva família i la institució que encapçalen tinguin bona imatge al nostre país. Passa que quan el mercat és poc receptiu per naturalesa, el màrketing poca cosa pot fer.

Igual que el rei de Tonga, el rei d'Espanya és un estranger i és normal que, com a tal, ni parli ni entengui el català. Però a diferència de George Tupou V de Tonga, Juan Carlos de Borbón és el cap d'estat d'una nació amb qui tenim un conficte no resolt. Precisament allò que no convé als independentistes és animar al rei a ser més com nosaltres, més homologable, més simpàtic als ulls dels nostres compatriotes.

Si Esquerra vol promoure el coneixement de la llengua catalana, potser podria començar per aconseguir que es reobrin els repetidors que ACPV té al sud del País Valencià. Podria continuar per assegurar l'escolarització en català de tota la mainada de la Franja de Ponent i la Catalunya Nord, on encara queda molta feina per fer. Al Principat hi ha enormes bosses de nova immigració que s'està integrant en espanyol perquè la Generalitat de Dalt no hi arriba o no hi vol arribar. I si volem que gent armada i uniformada parli català -cosa que no estaria gens malament- comencem per llegir la cartilla a alguns agents de policia, especialment els que s'han incorporat darrerament provinents de cossos espanyols, que sembla que els requi, això de parlar llemosí. Però, sisplau, no atabalem al rei, que prou feina té a parlar l'anglès i l'espanyol.

Aquest episodi del rei i el català només pot obeir a dues raons. La primera, "pedagògica": Esquerra pretén visibilitzar que l'estat espanyol no és plurinacional (ni ganes) i potser així obrir els ulls dels catalans que encara es creuen el miratge pseudofederal. L'altra, parasimpàtica: és una manifestació més de la pulsió reformista que afecta molts suposats independentistes quan es miren l'estat espanyol i constaten que no els acaba de fer el pes. Per increïble que sembli, enlloc de concentrar els seus esforços en marxar-ne, es dediquen a mirar com el poden fer més tolerable. No deixa de ser una manifestació subtil de la síndrome d'Estocolm que els tenalla.

Amic lector, si vostè és independentista però de vegades experimenta un desig irrefrenable d'arreglar Espanya i les seves institucions, prengui nota d'aquestes perles recents. Primera: Rodríguez, el tafur de la Moncloa, ha afirmat que els darrers trenta anys "segurament han estat els millors de la història d'Espanya". Potser ho ha dit després de sumar l'import total de tres dècades d'espoli fiscal als Països Catalans. I la segona perla: pocs dies després, una enquesa posava de manifest que "l'exèrcit i la policia són les institucions de l'estat més ben valorades pels espanyols". Alguns trobem que amb aquestes dues dades -el millor eslògan possible per al separatisme català- ja queda dit tot, d'Espanya.