14 de Juliol de 2009

A l'entorn del nou sistema d'espoli fiscal

El govern, presidit per un espanyol socialista, finalment ha acceptat la proposta de finançament formulada pel govern socialista espanyol. Cap sorpresa. Estaven condemnats a posar-se d'acord. Al capdevall són de la mateixa pasta: espanyols i socialistes.

D'entrada sembla escaient fer algunes reflexions en veu alta. En primer lloc cal dir que el model de finançament del Principat de Catalunya (i el de les les Illes Balears i Pitiüses i del País Valencià) no és nou. L'adopció del concert econòmic a l'estil dels bascos i navarresos, per exemple, sí que hauria permès parlar d'un canvi de model. Però això que Montilla i Castells celebren joiosos només és, en el millor dels casos, un retoc, una actualització, un restyling de l'espoli fiscal de sempre.

Segona reflexió. La cosa dels diners i les finances no sempre és fàcil d'entendre. Instintivament ja sabem que ens estant ensarronant, que ens donen gat per llebre. Només cal veure les cares de Puigcercós, Herrera i Montilla. Ells també ho saben. Però m'ha semblat exquisidament aclaridor l'apunt que la militant d'Esquerra Elisenda Paluzie ha fet al seu blog sobre el tema: <http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/139450>
Llegeixin-lo, encara que només sigui per contrastar tota la propaganda que la maquinària tripartita abocarà sobre l'opinió pública durant els propers mesos, incloses majorettes, saltimbanquis, màgia de proximitat i psicofonies amb Manuela de Madre interrogant Companys sobre la tauromàquia.

Espanya viu molt per sobre de les seves possibilitats i sufraga els seus vicis (per exemple, la marea de funcionaris d'Andalusia i Extremadura) robant a punta de Brunete els diners dels ciutadans dels PPCC. D'això els espanyols i els seus col·laboradors catalans en diuen "solidaritat". Com és natural, els espanyols no estan disposats a renunciar als nostres diners. En canvi, Montilla, Puigcercós i Saura, sí.

Tercera reflexió. Espanya no complirà el que ha pactat perquè Espanya rarament compleix allò que pacta amb els catalans. Primerament perquè ni ens veuen ni ens tracten com a iguals, sinó com el que som: súbdits estrangers sota la seva administració. Segonament, perquè els catalans que manen avui es deixen ensarronar amb molta facilitat perquè els fa pànic el conflicte i Espanya ho sap. Si els nostres representants no saben fer-se respectar, per què ens haurien de respectar els espanyols? El respecte i l'estimació comencen per un mateix. I es guanyen, no són cap regal. I en tercer lloc, perquè Rodríguez és un mentider compulsiu: jo no li compraria ni una maquineta de segona mà.

Igual que l'estatut d'autonomia del 1979 semblava magnífic i no ho era. Igual que l'acord de finançament pactat per CiU amb el PP a l'hotel Majèstic semblava immillorable i era un nyap, aquest "acord" de finançament també ens diran que és qui sap què, quan de fet només és un pedaç incert.

Última. Montilla, Puigcercós i Saura s'han posat d'acord amb Rodríguez per incomplir l'estatut d'autonomia vigent (que és una llei orgànica espanyola) accedint a uns terminis d'aplicació que no s'ajusten a allò que marca el text estatutari que ells van impulsar i que diuen defensar. L'acord tampoc no respecta el principi d'ordinalitat, en virtut del qual Catalunya no pot quedar per sota d'altres comunitats en renda per càpita un cop pagada la festa espanyola. Finalment, l'acord ni  garanteix ni estableix un tracte bilateral amb l'estat espanyol. En resum, Rodríguez i Montilla es passen la llei per l'arc de triomf, degradant encara més el marc institucional del Principat. D'això últim n'hem de prendre nota tots els catalans: si els espanyols incompleixen les seves pròpies lleis, per què les hauríem d'acatar nosaltres?