09 de Novembre del 2008
A priori aquest tram final d'any es presenta atapeït d'esdeveniments polítics de primera magnitud. Fent-ne un recompte ràpid, a mi me'n surten tres, pel cap baix. Primer, Rodríguez necessita que li aprovin els pressupostos. Segon, els partits catalans aspiren a tancar un nou sistema de finançament. I, tercer, el Tribunal Constitucional s'ha de pronunciar sobre els recursos interposats contra el nou Estatut d'Autonomia de la Generalitat de dalt.
Sembla ser que algunes d'aquestes qüestions poden acabar encavalcant-se durant les pròximes setmanes, en un final de cursa d'allò més emocionant. Deixin-me fer algunes prediccions al respecte, bo i desitjant equivocar-me
Primera: el TC deixarà l'Estatut tan esprimatxat que, posat de gairell, no se'l veurà. Els partits obertament espanyolistes (PP i Ciudadanos) diran que ells ja ho deien i que això de l'Estatut no feia falta per res i que...
Continuar llegint...
03 de Novembre del 2008
En la vida interna del partit els militants d'ERC encara conservem el dret a vot, tots per igual. Podem participar i votar -si volem- en els congressos i en totes les consultes que es plantegin. Això molesta moltíssim, sobretot a CiU i PSC, perquè els posa en evidència. En els moments importants, els militants d'aquestes dues forces tenen reservat el paper de comparses o convidats de pedra, perquè les grans decisions les prenen un grup reduït de persones. Però, sorprenentment, l'assemblearisme encara molesta més als polítics professionals que porten les regnes d'això que avui es diu Esquerra però n'havíem dit ERC. Ells perceben l'assemblearisme com una autèntica espasa de Dàmocles que penja sobre el seu càrrec.
És obvi que en un sistema assembleari no tot són flors i violes. Ningú no nega que aquest model té inconvenients i comporta certs...
Continuar llegint...
27 d'Octubre del 2008
El President del Parlament disposa d'un vehicle de gamma alta per als seus desplaçaments i es veu que fa poc li han posat un televisor, un reposapeus i una taula. Les modificacions han costat -diuen- uns nou mil euros. Els opinadors professionals s'han escandalitzat per la despesa, perquè a Catalunya hi ha famílies que amb prou feines si arriben a final de mes.
Només un país amb greus problemes d'autoestima pot donar altaveus a individus capaços de fer demagògia d'un nivell tan baix. Els opinadors que han posat el crit al cel són els mateixos personatges que voldrien que els Mossos d'Esquadra anessin armats amb mandrons i que els presentadors del Telenotícies portessin barretina. Són els qui acusen Joel Joan de traïr la història, perquè no gosen dir que -en el fons- el que els molesta és que fes un homenatge a Xirinacs i fos un èxit.
Cal fer notar que Benach no...
Continuar llegint...
20 d'Octubre del 2008
En el sopor de la Catalunya narcotitzada que ens toca viure hi ha aniversaris incòmodes que se succeeixen gairebé sense ressó mediàtic. Una excepció notable és el de l'assassinat del president Lluís Companys, que enguany ha estat protagonista involuntari d'una polèmica entre gairebé tothom (gràcies, Salvador Cot!) i la direcció d'ERC.
El debat ha basculat sobre la conveniència o no de sol·licitar a l'estat espanyol l'anul·lació del judici sumaríssim que va condemnar Companys; s'ha parlat de la restitució de la seva honorabilitat i bon nom; de l'assumpció de responsabilitats per part del règim postfranquista. I d'un eventual acte públic de contricció en què el govern de Rodríguez hauria de demanar perdó per la mort de Companys.
En tot aquest debat alguns hem trobat a faltar veus que s'expressessin...
Continuar llegint...
13 d'Octubre del 2008
Avui ja em perdonaran si parlo de temes de família.
Aquest cap de setmana ERC ha celebrat congrés regional a Barcelona. En votació directa i secreta, els militants del cap i casal havien de triar el nou president de la Federació d'entre els tres candidats que s'hi presentaven: d'una banda, Oriol Amorós (president sortint i proper a Jordi Portabella i Carod-Rovira) i Xavier Florensa, candidat afí a Joan Puigcercós; i de l'altra, Rut Carandell, encapçalant la candidatura renovadora.
Malgrat presentar-se dividit al congrés, l'oficialisme s'ha imposat. Oriol Amorós ha vençut amb claredat i cal felicitar-lo, bo i desitjant-li sort i encert en aquest nou mandat.
Allò que crida l'atenció, però, és que totes dues candidatures oficialistes han aplegat més avals que no pas vots han acabat recollint. És a dir: a Barcelona hi ha un bon grapat de...
Continuar llegint...
06 d'Octubre del 2008
Aquest dilluns ha fet setanta-quatre anys dels fets del 6 d'octubre. És una efemèride ignorada per la majoria, incòmoda per a alguns i esperada amb candeletes per la facció més mesquina de la tènia opinadora, paràsit que suca pa en les desfetes pròpies. Bon profit. La història -ai las!- l'escriuen els vencedors amb la connivència dels qui accepten la derrota i s'hi resignen.
Tal dia com avui, Manuel González Alba, Jaume Compte i Amadeu Bardina van perdre la vida al local del CADCI, a Barcelona, lluitant amb el fusell a la mà contra les tropes espanyoles. Moriren defensant la República Catalana, una república que volien que fos lliure, pròspera i socialment més justa.
Afortunadament, avui dia Catalunya ja no necessita morts per tal de culminar les seves aspiracions polítiques en el marc d'una Europa democràtica. Però sí que...
Continuar llegint...
29 de Setembre del 2008
Fa unes setmanes el blocaire Josep Sort (http://josepsort.blogspot.com), sovint clarivident i sense pèls a la llengua, ens recordava que enguany fa vint anys dels lamentables enfrontaments al Fossar de les Moreres entre els dos sectors de l'MDT. Fa pocs dies encara se'n feia ressó Jaume Renyer.
Aquest trist aniversari ha coincidit amb dos incidents el proppassat 11 de setembre a Barcelona. Sembla ser que tots dos foren protagonitzats per persones properes a l'Esquerra Independentista. En el primer, uns individus van impedir el legítim homenatge de representants de les JERC i del meu partit als patriotes que hi ha soterrats al fossar. L'altre incident, més greu, es va produir quan un grup de militants d'UNC foren directament agredits mentre prenien un refresc a la Ronda de Sant Pere.
És tristíssim que, tenint enemics nombrosos i poderosos, hi hagi patriotes que s'estimin més esmerçar llurs energies...
Continuar llegint...
22 de Setembre del 2008
Fa uns dies TV3 ens informava de l'enuig de l'alcalde de Nova York per la lentitud de les obres de reconstrucció de l'anomenada Zona Zero, on hi havia hagut les torres bessones. Es veu que el projecte arquitectònic és molt complex i això n'alenteix l'execució. Per si algú ignorava qui n'és l'autor, el corresponsal de TV3 als EUA ens ho ha explicat sense embuts: "l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava." Espanyol? Home, una visita ràpida a la viquipèdia ens permet saber que Santiago Calatrava i Valls nasqué l'any 1951 a Benimàmet, un poblet a la vora de Paterna.
Jo no tinc el gust de conèixer el senyor Calatrava. Tampoc no recordo haver-li llegit cap entrevista. Desconec si milita a Maulets (cosa improbable, havent superat la cinquantena) o si de menut va ser "flecha" o "pelayo". En definitiva, no sé de quin peu calça. Ni tan sols sé si...
Continuar llegint...
03 de Juny del 2008
Quan un jutge espanyol empresona un jove terrassenc per ultratjar (sic) la bandera espanyola, comet un acte de violència.
Quan el govern de l'Aragó priva els nens de la Franja d'estudiar en català, comet un acte de violència.
Quan Espanya passa el rasclet fiscal i deixa un 18% dels catalans per sota del llindar de pobresa, comet un acte de violència.
Quan el president de l'assemblea francesa i el del congrés espanyol obliguen els nostres representants a parlar llengües forasteres, cometen un acte de violència.
Quan la Guardia Civil i la policia espanyola vexen ciutadans mallorquins pel sol fet de parlar català, cometen un acte de violència.
Quan França abandona la Catalunya Nord a les posicions de descens dins la taula de renda i benestar, comet un acte de violència.
Quan la hisenda espanyola tanca l'exercici amb surperàvit mentre les vídues catalanes...
Continuar llegint...
Rss