11 de Maig del 2009
El govern sembla delerós de ressuscitar el tema del CAT a les matrícules dels vehicles. El director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez, ha explicat que la proposta es presenta ara de nou "perquè també ho estan fent tots els països europeus". I ha afegit que "és una iniciativa que no fa mal, que no penalitza ningú" i, per tant, no hi veu cap problema.
Modestament, em veig en l'obligació de portar la contrària al senyor Pérez. D'entrada, cal precisar que la majoria dels països de la Unió Europea no incorporen cap mena de distintiu "regional" a les matrícules (http://en.wikipedia.org/wiki/European_Union_car_registration). Això no vol dir que França i Alemanya no ho facin. Però la majoria, no. Primera.
Segona. A diferència d'Artur Mas, a mi sí que em molesta la idea de portar un...
Continuar llegint...
04 de Maig del 2009
Al nostre país un dels tòpics més suats de les jornades electorals -amb el permís de "és la festa de la democràcia" i "serà una nit molt llarga"- és aquell que els polítics professionals ens etziben davant d'unes males dades de participació. Efectivament, quan els posen el micro davant solen dir coses com ara "ens ha de preocupar que l'abstenció hagi estat tan elevada", "els polítics hem de prendre bona nota de la baixa participació" i "hem de cercar fòrmules perquè la ciutadania s'interessi per la política i recuperi la confiança en el sistema". Després sempre s'hi afegeix algun opinador perspicaç dient que "amb un sistema de llistes obertes, això no passaria".
L'endemà, però, tots ja se n'han oblidat i tal dia farà un any. Són uns cracks.
...
Continuar llegint...
27 d'Abril del 2009
La setmana passada el fenomen Larsson va monopolitzar -amb permís del senyor Rajoy- l'actualitat informativa del dia de Sant Jordi. Els llibres de l'autor suec van ser els més venuts durant la Diada, però l'èxit editorial d'aquest escriptor no és un fenomen únicament català. Ben al contrari, Larsson és una bomba a nivell mundial.
Stieg Larsson no és l'únic escriptor suec contemporani que ha rebut un ampli ressó internacional, especialment pel que fa a la xifra de vendes. Ara mateix em ve a la memòria, per exemple, el cas de Henning Mankell, dramaturg i autor de novel·la negra, les obres del qual han estat traduïdes a trenta-set llengües.
Segurament ni Mankell ni Larsson no rebran mai el premi Nobel de literatura. Larsson, entre altres motius, perquè és mort. I Mankell perquè se'l coneix preferentment per cultivar un gènere de poc...
Continuar llegint...
14 d'Abril del 2009
L'argument de la construcció de l'anomenada Esquerra Nacional és un dels atributs més resilients del discurs autoapologètic de la direcció actual d'Esquerra. El mantra en qüestió ha acabat batejant fins i tot l'òrgan oficial d'expressió del partit, que es diu precisament Esquerra Nacional.
Hi insisteixen tant perquè és un dels ingredients principals de la farineta ideològica que subjecta l'aposta estratègica (sic) de Puigcercós, Carod, Ridao et alia. Tanmateix, l'imperatiu hipotètic de bastir una esquerra nacional que impulsi polítiques socials i de benestar (si cal, governant amb unionistes) s'encasta contra la dura realitat: a Euskadi ha fet més política social el conservador Ibarretxe que no pas Esquerra a la Generalitat de Dalt, malgrat detentar, per exemple, la conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Fa més política social la...
Continuar llegint...
01 d'Abril del 2009
És sabut que les forces armades britàniques són un exemple de professionalitat i eficàcia. I que, tot i ser relativament petites en nombre, formen un dels exèrcits més ben entrenats i professionals del món. Independentment del color polític de Whitehall, el govern britànic hi dedica un bon pessic dels pressupostos generals perquè és conscient de la importància que tenen a l'hora de projectar la influència del Regne Unit en zones d'especial interès estratègic. I perquè, malgrat que som en ple segle XXI, a Gran Bretanya ningú no ha oblidat les dues grans guerres del segle passat, en què els va anar ben justet que no perden i sort van tenir dels EUA.
Un detall no tan conegut és que la majoria dels regiments de l'exèrcit de terra són antiquíssims i tenen una adscripció geogràfica determinada, sovint producte de la...
Continuar llegint...
25 de Març del 2009
El filàntrop Vicente Ferrer ha hagut d'ingressat d'urgència en un hospital de l'Índia afectat d'un atac de feridura. L'home ja és gran però -si em dispensen el tòpic- es veu que està estable, dins la gravetat. No sé exactament què hi fa a l´Índia, Vicente Ferrer, però tinc entès que és feina de caràcter humanitàri. Esperem, doncs, que la seva salut superi el sotrac, pel bé de la seva família i de totes les persones que se l'estimen.
Obro un parèntesi per fer un reconeixement a les persones que viuen i treballen al tercer món mirant d'alleugerir el patiment dels més desafavorits. La feina d'aquestes persones (religioses o no) posa en evidència, per exemple, la pobresa moral de la cúria romana, que no fa gaire ha tingut els sants nassos de dir que el preservatiu no ajuda a prevenir la sida. Tanquem el...
Continuar llegint...
16 de Març del 2009
1. QUANTITAT I QUALITAT
Josep Royuela és intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Fa poc ha sortit als mitjans anunciant un pla per disminuir el nombre d'accidents de moto a la capital. És una iniciativa lloable i li desitjo sort. M'ha cridat l'atenció, però, un petit detall de la notícia. Vaig sentir el senyor Royuela a la ràdio afirmant que aquest pla suposa "un canvi qualitatiu". I, tot seguit, afegí que el pla consisteix "no pas en canviar la forma de fer els tests d'alcoholèmia, sinó en augmentar el nombre de controls preventius a motos i ciclomotors". Molts d'això en diríem un canvi quantitatiu i no pas qualitatiu. Efectivament, si el pla consisteix en fer més tests d'alcoholèmia, on és la diferència qualitativa? Per què el qualifica de "qualitatiu", el senyor Royuela? Suposo que perquè el seu subconscient li...
Continuar llegint...
09 de Març del 2009
No fa gaires dies hi va haver una notícia en el panorama internacional que alguns mitjans de comunicació van reproduir amb la boca petita. Ras i curt: el govern italià ha decidit engegar un nou pla energètic basat en la construcció de centrals nuclears amb tecnologia francesa. Per aquesta tasca Itàlia ha hagut d'anar a cercar França perquè és l'únic país europeu que mai no ha deixat de prendre's el tema seriosament.
Algú pot dir que això és una dèria de Berlusconi, un personatge que els mitjans catalans s'entossudeixen a caricaturitzar com a un empresari-cantant, reaccionari, populista i estrafolari, abonat als centres d'estètica i que es fica en política per protegir els seus interessos particulars. Potser sí. Reconec que a mi en Berlusconi no m'és gens simpàtic. No oblidem, però, que el primer ministre italià també...
Continuar llegint...
23 de Febrer del 2009
De tot l'arc parlamentari, Esquerra segurament és el partit que més ex-militants, ex-simpatitzants i ex-votants aplega. Sóc incapaç d'afirmar-ho rotundament perquè no disposo de dades quantitatives, però m'hi jugaria un pèsol.
En el camp de les vendes és ben sabut que captar nous clients no és fàcil. Però allò veritablement difícil és fidelitzar la cartera de clients existent. Dit d'una altra manera: és relativament senzill aconseguir que algú provi el teu producte un cop; però és molt més difícil que hi torni, si no n'ha quedat prou satisfet.
Una altra obvietat és que quan pretenem superar una davallada en les vendes sovint és més aconsellable provar de convèncer primer als antics clients que ja no et compren, més que no mirar d'atreure compradors nous que no et coneixen de res....
Continuar llegint...
16 de Febrer del 2009
Ramon Tremosa corre el perill de deixar de ser la gran esperança blanca del sobiranisme filoconvergent i esdevenir un candidat incolor, inodor i insípid. Un cap de llista homologable a tots els candidats anteriors de CiU: net, polit i liofilitzat.
L'anunci que Artur Mas i el seu equip apostaven per un candidat independent i de marcat perfil sobiranista inicialment va animar molts votants independentistes. Segurament va donar esperances a bona part dels qui havien votat Esquerra (quan encara era ERC) i ara ja es resignaven a esdevenir abstencionistes crònics.
Molts d'aquests electors decebuts estaven disposats a passar per alt aquell aclariment d'Artur Mas en virtut del qual la tria de Tremosa no respon al seu sobiranisme desacomplexat, sinó a la seva formació acadèmica i experiència professional.
Però poc després va arribar aquella entrevista a l'ABC on Tremosa s'escarrassava a deixar clar...
Continuar llegint...
Rss