29 de Juny del 2009
Darrerament dos jubilats han badat boca per dir-nos que la secessió no és la solució. El 25 de juny l'AVUI publicava una entrevista amb Teresa Pàmies on la (ex?) comunista afirmava que els problemes de Catalunya no es resoldran amb un estat propi. Hi estic d'acord: quan una dona maltractada pel marit (una dona, a més, sense casa, ofici ni benefici) un bon dia decideix separar-se del bèstia amb qui està casada, això no resol de cop els seus problemes. Però la senyora Pàmies no em negarà que, d'entrada, la cosa ja agafa un altre caire, oi?
Pàmies afirma que fa anys va iniciar un procés "d'autocrítica". Paradoxalment en la mateixa entrevista assegura, amb un puntet d'orgull indissimulat, que pensa "el mateix ara que quan tenia setze anys". Permetin-me que manifesti la meva sorpresa: si jo pensés el mateix ara que quan tenia setze anys (bàsicament...
Continuar llegint...
18 de Juny del 2009
Quan jo era fadrí hi havia un grup basc de rock que es deia Dinamita pa los pollos, escrit així mateix. Eren d'allò més divertit, si bé potser no mereixien passar a la història del rock. Cosa que, evidentment, tampoc no pretenien fer.
Llegeixo a l'e-notícies que la mesa del parlament ha rebutjat per unanimitat admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que reclamava la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació al Principat. I de seguida se m'ha omplert el cap de pollastres i dinamita. Des d'aquí, una abraçada a Roger Granados, Enric Canela i Miquel Àngel Gràcia, per haver sabut deixar en evidència el galliner sencer.
Fa unes setmanes, en un magistral article a l'Avui, Salvador Cardús es referia a la política catalana com una gran gàbia. Al web del Parlament es pot trobar la composició de la mesa:
President del...
Continuar llegint...
14 de Juny del 2009
El desastre de Catalunya Ràdio és el resultat d'una cadena de nomenaments desencertats i d'errades garrafals, pífies que només un delicat maridatge d'indolència i d'incompetència és capaç d'infantar. La rècula de despropòsits ha menat la ràdio nacional d'aquest país a un atzucac francament complicat. Cal situar la gènesi de la davallada en l'etapa Minobis, però el problema agafa velocitat de creuer amb el destituït Sarsanedas. Però que ningú no s'equivoqui: els màxims responsables són el President de la Generalitat, el conseller de Cultura i, evidentment, Albert Sáez. Sense la seva barreja d'inhibició, desinterès i incompetència es fa molt difícil explicar per quins set sous, per exemple, la ràdio nacional fa fora o deixa marxar la BBC (Bassas, Basté i Clapés) i després els substitueix per...
Continuar llegint...
03 de Juny del 2009
L'Esquerra Independentista, com qualsevol altre agent polític, acumula encerts i errors en la seva trajectòria. Des de la fundació del PSAN fins ara, l'EI sovint l'ha encertada de ple, per exemple, en l'anàlisi de la naturalesa del conflicte entre la nació catalana i Espanya-França. Mentre alguns argumentaven que el canvi de dictadura a monarquia parlamentària resoldria el "problema català", l'EI sempre ha sostingut que el conflicte és d'arrel nacional i no pas de règim polític. I que, per tant, la democràcia espanyola no solucionaria el problema, en la mesura que és espanyola. I més quan es tracta d'una democràcia prima com el paper de fumar.
També és de justícia reconèixer-li l'encert d'obrir els ulls i prendre com a marc de referència la nació completa. I, sobretot, no renunciar a aquesta territorialitat, diguem-li...
Continuar llegint...
Rss