27 d'Abril del 2009
La setmana passada el fenomen Larsson va monopolitzar -amb permís del senyor Rajoy- l'actualitat informativa del dia de Sant Jordi. Els llibres de l'autor suec van ser els més venuts durant la Diada, però l'èxit editorial d'aquest escriptor no és un fenomen únicament català. Ben al contrari, Larsson és una bomba a nivell mundial.
Stieg Larsson no és l'únic escriptor suec contemporani que ha rebut un ampli ressó internacional, especialment pel que fa a la xifra de vendes. Ara mateix em ve a la memòria, per exemple, el cas de Henning Mankell, dramaturg i autor de novel·la negra, les obres del qual han estat traduïdes a trenta-set llengües.
Segurament ni Mankell ni Larsson no rebran mai el premi Nobel de literatura. Larsson, entre altres motius, perquè és mort. I Mankell perquè se'l coneix preferentment per cultivar un gènere de poc...
Continuar llegint...
14 d'Abril del 2009
L'argument de la construcció de l'anomenada Esquerra Nacional és un dels atributs més resilients del discurs autoapologètic de la direcció actual d'Esquerra. El mantra en qüestió ha acabat batejant fins i tot l'òrgan oficial d'expressió del partit, que es diu precisament Esquerra Nacional.
Hi insisteixen tant perquè és un dels ingredients principals de la farineta ideològica que subjecta l'aposta estratègica (sic) de Puigcercós, Carod, Ridao et alia. Tanmateix, l'imperatiu hipotètic de bastir una esquerra nacional que impulsi polítiques socials i de benestar (si cal, governant amb unionistes) s'encasta contra la dura realitat: a Euskadi ha fet més política social el conservador Ibarretxe que no pas Esquerra a la Generalitat de Dalt, malgrat detentar, per exemple, la conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Fa més política social la...
Continuar llegint...
01 d'Abril del 2009
És sabut que les forces armades britàniques són un exemple de professionalitat i eficàcia. I que, tot i ser relativament petites en nombre, formen un dels exèrcits més ben entrenats i professionals del món. Independentment del color polític de Whitehall, el govern britànic hi dedica un bon pessic dels pressupostos generals perquè és conscient de la importància que tenen a l'hora de projectar la influència del Regne Unit en zones d'especial interès estratègic. I perquè, malgrat que som en ple segle XXI, a Gran Bretanya ningú no ha oblidat les dues grans guerres del segle passat, en què els va anar ben justet que no perden i sort van tenir dels EUA.
Un detall no tan conegut és que la majoria dels regiments de l'exèrcit de terra són antiquíssims i tenen una adscripció geogràfica determinada, sovint producte de la...
Continuar llegint...
Rss