25 de Març del 2009
El filàntrop Vicente Ferrer ha hagut d'ingressat d'urgència en un hospital de l'Índia afectat d'un atac de feridura. L'home ja és gran però -si em dispensen el tòpic- es veu que està estable, dins la gravetat. No sé exactament què hi fa a l´Índia, Vicente Ferrer, però tinc entès que és feina de caràcter humanitàri. Esperem, doncs, que la seva salut superi el sotrac, pel bé de la seva família i de totes les persones que se l'estimen.
Obro un parèntesi per fer un reconeixement a les persones que viuen i treballen al tercer món mirant d'alleugerir el patiment dels més desafavorits. La feina d'aquestes persones (religioses o no) posa en evidència, per exemple, la pobresa moral de la cúria romana, que no fa gaire ha tingut els sants nassos de dir que el preservatiu no ajuda a prevenir la sida. Tanquem el...
Continuar llegint...
16 de Març del 2009
1. QUANTITAT I QUALITAT
Josep Royuela és intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Fa poc ha sortit als mitjans anunciant un pla per disminuir el nombre d'accidents de moto a la capital. És una iniciativa lloable i li desitjo sort. M'ha cridat l'atenció, però, un petit detall de la notícia. Vaig sentir el senyor Royuela a la ràdio afirmant que aquest pla suposa "un canvi qualitatiu". I, tot seguit, afegí que el pla consisteix "no pas en canviar la forma de fer els tests d'alcoholèmia, sinó en augmentar el nombre de controls preventius a motos i ciclomotors". Molts d'això en diríem un canvi quantitatiu i no pas qualitatiu. Efectivament, si el pla consisteix en fer més tests d'alcoholèmia, on és la diferència qualitativa? Per què el qualifica de "qualitatiu", el senyor Royuela? Suposo que perquè el seu subconscient li...
Continuar llegint...
09 de Març del 2009
No fa gaires dies hi va haver una notícia en el panorama internacional que alguns mitjans de comunicació van reproduir amb la boca petita. Ras i curt: el govern italià ha decidit engegar un nou pla energètic basat en la construcció de centrals nuclears amb tecnologia francesa. Per aquesta tasca Itàlia ha hagut d'anar a cercar França perquè és l'únic país europeu que mai no ha deixat de prendre's el tema seriosament.
Algú pot dir que això és una dèria de Berlusconi, un personatge que els mitjans catalans s'entossudeixen a caricaturitzar com a un empresari-cantant, reaccionari, populista i estrafolari, abonat als centres d'estètica i que es fica en política per protegir els seus interessos particulars. Potser sí. Reconec que a mi en Berlusconi no m'és gens simpàtic. No oblidem, però, que el primer ministre italià també...
Continuar llegint...
Rss