23 de Febrer del 2009
De tot l'arc parlamentari, Esquerra segurament és el partit que més ex-militants, ex-simpatitzants i ex-votants aplega. Sóc incapaç d'afirmar-ho rotundament perquè no disposo de dades quantitatives, però m'hi jugaria un pèsol.
En el camp de les vendes és ben sabut que captar nous clients no és fàcil. Però allò veritablement difícil és fidelitzar la cartera de clients existent. Dit d'una altra manera: és relativament senzill aconseguir que algú provi el teu producte un cop; però és molt més difícil que hi torni, si no n'ha quedat prou satisfet.
Una altra obvietat és que quan pretenem superar una davallada en les vendes sovint és més aconsellable provar de convèncer primer als antics clients que ja no et compren, més que no mirar d'atreure compradors nous que no et coneixen de res....
Continuar llegint...
16 de Febrer del 2009
Ramon Tremosa corre el perill de deixar de ser la gran esperança blanca del sobiranisme filoconvergent i esdevenir un candidat incolor, inodor i insípid. Un cap de llista homologable a tots els candidats anteriors de CiU: net, polit i liofilitzat.
L'anunci que Artur Mas i el seu equip apostaven per un candidat independent i de marcat perfil sobiranista inicialment va animar molts votants independentistes. Segurament va donar esperances a bona part dels qui havien votat Esquerra (quan encara era ERC) i ara ja es resignaven a esdevenir abstencionistes crònics.
Molts d'aquests electors decebuts estaven disposats a passar per alt aquell aclariment d'Artur Mas en virtut del qual la tria de Tremosa no respon al seu sobiranisme desacomplexat, sinó a la seva formació acadèmica i experiència professional.
Però poc després va arribar aquella entrevista a l'ABC on Tremosa s'escarrassava a deixar clar...
Continuar llegint...
08 de Febrer del 2009
Ja fa un parell anys que el Principat sura en un toll de pluja fina. Cal recordar com feia aquella tonada? Som-hi. Se suposava que, mercès a l'anomenat "patriotisme social", els empadronats a Catalunya que fins ara votaven PP, PSOE o Ciudadanos (o que no votaven a ningú) havien d'acabar sentint-se més identificats amb el país. Segons la doctrina de la direcció actual d'Esquerra (abans, ERC), la qualitat, la quantitat i la proximitat dels serveis que la Generalitat presta a la ciutadania acabarien per atreure tothom cap aquest projecte de futur que es diu Catalunya. És l'art de la seducció nacional per la via de les polítiques socials. I com que aquí es veu que lliguem els gossos amb llonganisses, segur que fins i tot Albert Boadella acabarà reconciliat amb Xauxa. Vet aquí la raó de ser d'aquest govern.
La crua realitat, però, és que a la Catalunya de Montilla lliguem...
Continuar llegint...
02 de Febrer del 2009
Divendres 30 de gener. Telenotícies Vespre, editat i presentat per Ramon Pellicer. El TN, com és normal, obre amb la crisi econòmica com a principal argument informatiu (dispensin el lloc comú). Se'ns ofereix dades noves i, tot seguit, una valoració "del govern". Quan molts esperem un tall de veu del conseller Castells, La Seva ens treu les declaracions d'un ministre espanyol.
La peça informativa sobre la crisi es tanca amb les valoracions de dos professors d'economia d'universitats catalanes. No cal dir que un dels dos s'expressa exclusivament en espanyol. Els nois de Ciudadanos encara passen la meri pel menjador de casa.
A continuació, una crònica de l'acte en què La Caixa ha presentat els resultats corresponents a l'exercici 2008. Dos talls de veu dels màxims gestors de l'entitat. Un d'ells parlant només en espanyol.
Minuts després, un apunt sobre la trobada de...
Continuar llegint...
Rss