23 de Novembre del 2009
Terrassa. Un divendres de novembre, a quarts d'onze del matí. Parada del peix d'un Mercadona qualsevol. Tot de mestresses de casa fan cua. La nostra protagonista és una dona britànica arribada a Catalunya fa quinze anys. "Posi'm un filet de salmó." "¿Éste le va bien?" "Sí. I li podria treure el pell?" La dona no encerta el gènere del substantiu "pell". La seva llengua materna, l'anglès, no té flexió de gènere i li costa molt recordar, per exemple, que "pell" és femení però en canvi "pèl" és masculí.
Esclat general d'hilaritat. Totes les clientes del peix hi diuen la seva. Quina gràcia, la guiri, com estripa el català! Probablement en fan broma perquè les posa en evidència. "Yo soy andaluza", s'excusa una, com si ser andalusa i políglota fos...
Continuar llegint...
09 de Novembre del 2009
"A Madrid, a la matinada, a poc d'arribar, vaig demanar per anar al wàter; m'hi van conduir i un cop a dins no em deixaren orinar. Em feren fer flexions durant molta estona enmig dels excrements i els orins. Al matí va ser el primer interrogatori; em deien que reconegués tot allò que ells anaven dient. Jo m'hi negava perquè era mentida. Ells m'anaven colpejant a l'esquena, al cap, al clatell i a les cames. La sessió va durar tot el matí. M'amenaçaren de posar-me corrents elèctrics. A la tarda, em posaren una bossa de plàstic al cap dues vegades. Em tiraven fum de cigarreta a dins de la bossa per augmentar la sensació d'asfíxia."
"Al dia següent em van colpejar amb un objecte que semblava una guia de telèfons enrotllada en forma de tub. Em van fer agenollar i em col·locaren els dits dels peus de forma que no pogués recolzar el pes del cos en el peu,...
Continuar llegint...