06 d'Octubre de 2008

06101934

Aquest dilluns ha fet setanta-quatre anys dels fets del 6 d'octubre. És una efemèride ignorada per la majoria, incòmoda per a alguns i esperada amb candeletes per la facció més mesquina de la tènia opinadora, paràsit que suca pa en les desfetes pròpies. Bon profit. La història -ai las!- l'escriuen els vencedors amb la connivència dels qui accepten la derrota i s'hi resignen.

Tal dia com avui, Manuel González Alba, Jaume Compte i Amadeu Bardina van perdre la vida al local del CADCI, a Barcelona, lluitant amb el fusell a la mà contra les tropes espanyoles. Moriren defensant la República Catalana, una república que volien que fos lliure, pròspera i socialment més justa.

Afortunadament, avui dia Catalunya ja no necessita morts per tal de culminar les seves aspiracions polítiques en el marc d'una Europa democràtica. Però sí que necessita el talent, el coratge, el sentit de país i la mirada clara dels herois del 6 d'octubre. Llur sacrifici suprem, ni cercat ni merescut, hauria de ser un far en el toll de mediocritat, covardia, partidisme i confusió en què xipolleja la política catalana aquest 2008.

Churchill digué que l'èxit és la darrera baula en una llarga cadena de fracassos. El nostre millor homenatge ha de ser la victòria. I per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi!