e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Maig de 2015

Tants caps, tants barrets!

“Una persona, un vot” és un dels principals axiomes d’algunes forces polítiques per oposar-se al projecte de nova llei electoral per posar en qüestió resultats electorals o, més sovint, la legitimitat dels escons catalanistes o basquistes a les Corts espanyoles. De fet, és un argument a priori contundent: qui es pot oposar al criteri d’una persona, un vot, quan es parla de democràcia i de sistemes i lleis electorals?

A Catalunya, per raons evidents, darrerament hem lloat generosament el sentit democràtic dels britànics. I s’ha personalitzat en la sensibilitat democràtica -i astúcia, per què negar-ho?- del primer ministre, David Cameron, sobre les demandes escoceses, així com, també, sobre les de l’euroescepticisme britànic en relació a la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea.

El Regne Unit, bressol de la democràcia europea moderna, ha fet eleccions el 7 de maig. Les ha guanyades, com tothom sap, David Cameron i el seu Partit Conservador, amb 11,3 milions de vots i 331 diputats (cinc per sobre de la majoria absoluta). Els laboristes d’Ed Milliband, amb 9,3 milions, s’han emportat 232 escons. I el UKIP de Nigel Farage, que tot just fa un any va fer un gran resultat a les europees, va obtenir 3,8 milions de vots i un diputat. En canvi, el SNP -el Partit Nacionalista Escocès-, amb 1,4 milions de vots, n’ha obtingut 56.

A diferència de Catalunya o de l’Estat espanyol, al Regne Unit ningú no ha qüestionat el resultat del SNP, ni ha esgrimit allò d’“una persona, un vot”. Tenen clar que cal aplicar aquest principi als referèndums, en els quals es demana a la ciutadania que es posicioni sobre aspectes concrets amb una resposta també concreta. En canvi, per a la configuració del seu parlament sempre han preferit el concepte de “the winner takes it all” (qui guanya s’ho emporta tot) amb un sistema de circumscripcions petites on la relació elector-electe és molt directe i propera.

Fan prevaler la representativitat d’un territori amb un elevat grau d’accountability (rendició de comptes). En canvi en un sistema com el català i l’espanyol -amb petits elements de contraequilibri territorial- s’acaba configurant uns parlaments en el quals es representa més a les persones individualment que a les que viuen en un territori concret.  Al final  proporcionen més pes a territoris més poblats i urbans per sobre de territoris menys poblats i rurals. Allunyen, alhora, l’electe de l’elector.

Evidentment, Déu em guardi d’interferir amb aquestes reflexions en el debat sobre la llei electoral catalana. Cada país té el sistema electoral que millor s’adequa a la seva realitat. Ara, no convertim en veritats absolutes en nom de la democràcia el que en altres democràcies, i ben antigues, es tracta de manera ben diferent.

Francesc Gambús, eurodiputat d’Unió Democràtica de Catalunya













Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
712
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR