e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 d'Abril de 2015

Ratllar el cotxe del professor

Només fa una setmana i per la lectura dels diaris ja sembla una eternitat. Vull dir amb això que ja no se'n parla tant. Ja no es pontifica tant sobre els valors, el professorat, l'educació o sobre l'ensenyament. I, en canvi, els testimonis de l'horror que es va produir a l'IES Joan Fuster i els professionals i responsables polítics que hi van haver d'intervenir, segur que no només no s'ho han tret del cap, sinó que els costarà molt d'oblidar i de passar pàgina. Una vegada més la vida de les persones van per un costat i l'univers mediàtic per tot un altre.

No en vaig ser testimoni. I com moltes altres persones, en segueixo rumiant perquè va ser molt gros. Va ser un fet dels que t’interpel·len i que et fan preguntar: "Què hem fet, què estem fent malament?". Potser perquè tinc fills de la mateixa edat, em puja una esgarrifança per l'esquena tant si penso en les víctimes, en l'agressor, en els ferits, en els testimonis, en els professors o en els propis pares de l'agressor.

No volia escriure en calent sobre els fets. Ha transcorregut una setmana i la distància i el temps, a vegades, són útils en casos com aquest, que provoquen en les primeres hores un allau d'opinions que de mica en mica es van esvaint. I sense adonar-nos-en, de manera cínica, frívola i  automàtica, tot -o gairebé tot- torna a la normalitat.

Entre aquest allau d'opinions, guardo -perquè reconec que em va ferir- un teletip que recollia les reaccions dels sindicats d'ensenyament. Entre opinions ponderades, assenyades, afectades per la magnitud del que havia passat, em van cridar molt l'atenció les paraules del president d'un sindicat que deia -cito textualment-  que el cas era “afortunadament anecdòtic, ja que el més normal és ratllar el cotxe d'un professor o la broma pesada de treure-li la cadira”.

No podem considerar "normal" ratllar el cotxe d'un professor o prendre-li la cadira. No podem considerar “normal” el que no ho és. Si ratllar el cotxe d’un professor entra dins de la “normalitat”, és que hem enterrat valors com el respecte, cap a les persones i cap a la norma, la humanitat, el saber què està bé i què malament. Que ratllar el cotxe d’un professor sigui “estadísticament normal” em preocupa molt.

El repte és que es deixi de considerar “normal” ratllar el cotxe d’un professor, perquè si la bretolada es “normal”, la disciplina també haurà de ser “normal”. Aquest no és un repte dels professors, ni ben bé del govern. És un repte de tots plegats. Els pares hem de tornar a acceptar que als nostres fills se’ls apliqui disciplina a l’escola. I hem de tornar a acceptar que, d’entrada, el professor i el centre, tenen raó quan l’apliquen.

El professor de gimnàstica, que va poder reduir al noi, afirmava que ens calen més valors i menys normes. Entenc què vol dir. Però també ens calen les normes necessàries que els reforcin, la pedagogia que els faci comprensibles i els exemples que els facin imitables, i també la disciplina quan la resta d’eines  no han acabat de funcionar.

Als nostres fills i  a les nostres filles els agradarà -i potser fins i tot necessiten- arribar fins als límits. I a vegades, conscientment o inconscientment, els creuaran. Però els nostres fills i les nostres filles també necessiten algú que reforci els límits i que els hi apliqui disciplina. Així els ajudarem a aprendre que hi ha coses que estan bé i que altres, no. I, entre tots, estarem avançant en convertir en anormal el que és anormal: ratllar el cotxe del professor o prendre-li la cadira.

Francesc Gambús, eurodiputat d’Unió Democràtica de Catalunya

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1602
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR