e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Juliol de 2015

Escric amb el risc que té fer-ho abans del Consell Europeu de diumenge que, teòricament, és la data límit per mirar de resoldre l’enèsima crisi grega, desencadenada amb el resultat del referèndum de diumenge, 5 de juliol, però generada abans per la mala fe, la deslleialtat institucional i la mandra per dir la veritat que han exercit des de la seva victòria al gener Tsipras i Varoufakis.

Hom llegeix la premsa de casa nostra i arriba a la conclusió que Tsipras i Syriza van arribar al poder massa tard, que la situació ja era desesperada i pràcticament no hi havia res a fer. ¿És tant difícil buscar i analitzar les dades macroeconòmiques de Grècia a la tardor de 2014, amb un dèficit pràcticament equilibrat, un atur que començava a baixar, una economia que començava a créixer i explicar-ho? És clar que, com a Catalunya i Espanya, que la macroeconomia millorés no significava que els grecs ja ho estiguessin notant. I va guanyar el populisme. I en cinc mesos s’han posat -i ens volen posar a tots- a les portes del desastre.

No estem parlant de democràcia, si us plau! O és que, si demà els portuguesos són cridats a referèndum per opinar sobre si donar o no milions d’euros d’ajuda a Grècia i s’hi manifesten contraris, aquesta democràcia seria menys autèntica que l’expressada el 5 de juliol a Grècia? El que és democràtic és ésser responsable del mandat que els ciutadans t’han atorgat. I el mandat implica, en el cas de Grècia, una gran reforma de l’Estat grec tal i com s’ha configurat després dels temps de l’Eleftherios Venizelos. Reformes! No austeritat!

És cert -no vull deixar de dir-ho- que la població grega ha estat patint i pateix uns ajustos que no voldria. Fa grans esforços, i la situació no es redreça. Però ningú no s’ha preguntat perquè el poble irlandès o el portuguès han passat també per profundes reformes i patiments, i els dos països avui ja no estan intervinguts? Pot ser que els dirigents del PASOK, de Nea Demokratia i Syriza siguin, en el fons, amb jaquetes diferents, molts semblants els uns als altres? Perquè si Syriza volgués resoldre de debò la situació al seu país, amb cinc mesos que fa que són al govern, i anys a l’oposició preparant-se per l’assalt al poder, ja tindríem tots plegats proves de la seva voluntat. I els grecs també tindrien proves de la bona fe i de la solidaritat dels pobles europeus.

Per què no s’ha posat en marxa cap mesura, cap, per fer que els armadors grecs -els més rics del país i part de la Mediterrània- paguin els impostos que pràcticament no paguen? I no és que els evadeixin, no. És que la Constitució grega així ho estableix!

Com és que Syriza, una força d’esquerres, tant d’esquerres, segueix amb un pressupost de Defensa que supera amb molt el de la majoria de països europeus? Com és que no ha posat sobre la taula cap mesura per posar ordre als bancs públics, que malgrat la ruïna en què són immersos continuen donant diners i més diners a tots els partits polítics grecs, començant per Syriza? Com és que a Grècia, amb deu milions d’habitants, hi ha 800.000 funcionaris i ningú pren cap mesura?

A ningú fa pensar que s’apliqui un ‘corralito’ i es deixin treure seixanta euros per dia dels caixers automàtics, que vol dir poder tenir accés a 1.800 euros al mes en efectiu? Quantes famílies catalanes voldrien poder tenir accés a 1.800 euros mensuals en efectiu? No fa pensar això?

Si Tsipras opta per les reformes de debò, Grècia percebrà, de nou, la solidaritat i l’ajuda europees. En canvi, si Tsipras continua optant pel clientelisme, per la corrupció bancària i per defensar i protegir els privilegis dels més rics, aleshores li tocarà -i només a ell- explicar als grecs i a la seva gent que fa molt temps que ningú els ha explicat tota la veritat.

PS: Acabo l’article rebent les primeres notícies de la darrera proposta grega i la petició formal del tercer rescat. No em sembla percebre que hi hagi una proposta de reformes estructurals seriosa, malgrat que, certament, n’hi ha una d’ajustos que mai fins ara Tsipras havia estat disposat a acceptar. De nou, sembla, insisteixo, s’està intentant salvar el sistema grec, els privilegis grecs, les disfuncions gregues, a costa de que ho pagui el poble grec. I la proposta ve d’Atenes, no de Brussel·les. No ens confonguem.

Francesc Gambús, eurodiputat d’Unió Democràtica de Catalunya





Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
670
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR