07 de Maig de 2015

I que visqui Europa!

Sóc europeu perquè mai en la meva vida no m’he vist confrontat a cap mena de guerra davant de casa meva, malgrat que la dels Balcans, la d’Ucraïna o les vergonyants morts a la Mediterrània -ja sigui a terra o a l’aigua- em recorden cada dia que la pau no és un moment efímer, sinó quelcom que cal tornar a començar a construir perquè no se’ns esberli.

Sóc europeu perquè he tingut la sort de créixer en una ciutat com Barcelona, bressol de cultures, oberta, catalana, barrejada i capital de tot un mar, sempre convuls.

Sóc europeu perquè companys que van estudiar amb mi van poder completar la seva formació en altres universitats europees gràcies al programa ERASMUS, i van conèixer alhora altres formes de viure, d’estudiar, d’estimar i de comunicar-se, tant europees com les nostres.

Sóc europeu perquè gaudeixo d’uns drets de cobertura social que només es donen en aquest petit racó de món. Malgrat que a vegades pugui semblar que són drets adquirits, de fet han estat conquerits i cal saber preservar-los amb intel·ligència, rigor i bon govern.

Sóc europeu perquè, malgrat viure en la primera economia del món, tenim grans programes de cooperació al desenvolupament i de democratització per ajudar les persones que no han tingut la sort de néixer en terra europea, sinó que els seus avis i avantpassats van patir la fal·lera colonial dels meus avis i avantpassats, que en nom de la llum els van deixar a les fosques. Però som europeus perquè en som conscients i volem posar-hi remei.

Sóc europeu perquè puc fer amb poc temps i, sobretot, amb poca paperassa, el que els meus avis i pares podien trigar molt: anar de Barcelona a Byalistok sense passaport, amb la mateixa moneda i sense haver de parlar polonès. Tots plegats parlem -cadascú amb les seves dificultats pròpies de les dinàmiques dels diferents estats europeus- un idioma que no m’atreveixo a dir que arribi a ser l’anglès pur, però que s’hi fonamenta i que ens serveix per comunicar-nos i salvar la gran diversitat de llengües, que és una de les grans riqueses d’aquesta Europa de la què em sento i formo part. A diferència de segons quins estats membres, Europa se sent orgullosa de ser molt diversa en la unitat.

Però, sobretot, sóc europeu -som europeus- perquè malgrat estar orgullosos del procés dut a terme fins ara, n’estem cofois, però no ens en vanem. Sabem que som a mig camí, i que el món que ens envolta encara no ens agrada prou, que encara no és com ens agradaria.

Per aquest motiu també som europeus: volem un món, no només el continent, per a les persones. Sabem que amb tot el que hem avançat ens hi hem anat  acostant, però encara no hi som.

Amb orgull, visca el dia d’Europa!

Francesc Gambús, eurodiputat d’Unió Democràtica de Catalunya