e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 de Juliol de 2015

Unió, el partit dels empresaris, el de l’IBEX35, el dels lobbies, el dels negocis. Quantes vegades hem escoltat això? I quantes vegades, a més, ho hem llegit de periodistes, d’opinadors, de tertulians i de persones de tota mena?

És Unió el partit dels empresaris? Probablement, però de tots, no precisament ni principalment de l’IBEX35. És Unió el partit dels lobbies? Probablement, però de tots, perquè sempre som a punt de parar l’orella: de tots els lobbies, dels empresarials, dels sindicats, de l’escola concertada i de la pública, de les ONGs, de la societat civil, del tercer sector…i de tothom qui vulgui venir a parlar amb nosaltres.

Per què Unió és el partit dels empresaris, de l’economia productiva, dels autònoms i de les pimes? Perquè primer de tot, és el partit de les persones, dels treballadors, de les famílies. Sabem -potser som els únics que ara en som conscients- que els llocs de feina no es creen des dels despatxos de l’administració, sinó des de l’economia real, des de l’empresa, des del suport a l’emprenedoria i al món dels autònoms i del de les petites i grans empreses tecnològiques. Som sabedors que tots aquests actors econòmics només podran generar ocupació amb estabilitat, seguretat i amb un marc econòmic determinat. Per aquests motius, Unió és ben sensible a les seves necessitats.

Si fan diners els empresaris, les empreses, bo per a ells, bo per a elles. Però nosaltres volem que facin diners perquè fent-ne generen ocupació. I quan hi ha més ocupació i l’economia privada va bé, augmenta la recaptació de l’administració pública i li pot permetre fins i tot abaixar els impostos, facilitant la vida de la gent. Quan hi ha més ocupació i més recaptació, principal objectiu d’Unió i de la democràcia cristiana en general, l’Administració disposa de més diners per fer el que li toca: redistribuir riquesa i renda -no pobresa i dèficit-, impulsar polítiques socials modernes -no només assistencials i paternalistes.

Unes polítiques socials que integrin, també, accions potents de suport a la família i a l’ensenyament, començant pels professors. Sense famílies que puguin transmetre valors -què és un país, sense valors?-, que puguin fer costat als membres que ho passen malament, i sense un sistema d’ensenyament que faci dels nostres infants persones de profit, ¿quina mena de país volem?

Unes polítiques socials, finalment, que tractin la persona com un ésser conscient de formar part d’una comunitat que té recursos limitats per assegurar que tothom tingui les mateixes oportunitats i que ningú és deixat de banda. En conseqüència, unes polítiques socials fonamentades en la responsabilitat de tota la comunitat a l’hora del seu ús i gestió.

Per això, cal que l’economia funcioni, que els emprenedors se’n surtin, que les empreses facin beneficis, que els autònoms i les petites i mitjanes empreses siguin sempre preses en consideració. Sí, Unió és, també, el seu partit.

Francesc Gambús, eurodiputat d’Unió Democràtica de Catalunya













Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1386
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR