e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Març de 2015

He llegit un pèl estupefacte que Ada Colau ha afirmat que “no pactarà amb els partits del règim”. En un primer moment vaig pensar que Colau parlava de política internacional i que expressava la seva opinió contrària als partits únics de Corea del Nord i Cuba o bé que es referia a països amb règims presidencialistes rígids amb tendències totalitàries com ara la Veneçuela de Maduro -que a més empresona els alcaldes que no li agraden- o el Zimbabwe de Mugabe, per posar uns exemples.

Ingenu de mi, Colau es referia a aquells partits catalans i espanyols que han obtingut els vots de la gent des de la restauració de la democràcia. Volia dir –i així ho deixa ben clar al diari Ara del 26 de febrer- que per “partits del règim” n’entén aquells que no han respost a la seva crida.

Sens dubte, aquesta afirmació constitueix un clar exemple del ‘règim’ que ens espera a tots si Ada Colau i el seu Barcelona en Comú guanyen les eleccions a la ciutat de Barcelona. Confesso que en la meva ingenuïtat em costa entendre per què s’utilitza, amb aquesta alegria, el concepte de “règim” que la Ciència Política atribueix a règims totalitaris.

Podem reflexionar  -i hi ho hauríem de fer- , sobre el rol dels partits tradicionals i sobre allò que ara s’anomena “vella política”. Els partits polítics -diguem-ne “clàssics”- han fet moltes coses mal fetes però també altres de bones i excel·lents durant tots aquests anys de democràcia. Fet que es mereixeria, almenys, que hi penséssim.

Ara bé, quan al món encara existeixen “règims” com els mencionats al principi, referir-se –com va fer Colau- als partits de sempre com els del règim, no només és una hipèrbole sinó un mal senyal de salut i de cultura democràtica d’aquells que no s’estan de voler alliçonar-nos a tots.

A Catalunya, a Barcelona, fins i tot a l’Estat espanyol, no es viu sota cap règim. Es viu en una democràcia. Molt perfectible i amb moltes deficiències, però una democràcia. L’alcalde Ledesme, l’oposició cubana (com l’enyorat Oswaldo Payá), l’oposició a Zimbabwe o a Síria viuen sota la bota del partit del règim, que és l’únic o gairebé l’únic.

A casa nostra no, i per molts anys.

Francesc Gambús, eurodiputat d’Unió Democràtica de Catalunya.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
549
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR