e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 de Març del 2015

Sis conclusions sobre Andalusia

Començo a escriure aquestes notes ràpides sobre el resultat de les eleccions andaluses amb un 99,56% del vot escrutat, i un Parlament que acabarà essent ocupat per 47 diputats del PSOE (els mateixos que fa tres anys), 33 del PP (17 menys), 15 de PODEMOS i 9 de C’s (sense representació fins ara) i 5 d’Izquierda Unida (set menys).

Primera constatació: Susana Díaz recupera Andalusia per al PSOE. Ara fa tres anys, José Antonio Griñán (fora de circulació pel cas dels EROs) va perdre les eleccions en mans del PP de Javier Arenas, però va assolir la presidència gràcies al pacte amb IU.

Segona constatació: la irrupció dels nous populismes (C’s no és nou a Catalunya, però sí a la resta d’Espanya) ha estat molt més moderada que el que vaticinaven algunes enquestes. En tot cas, pel context, per les acusacions de la...

Continuar llegint...

19 de Març del 2015

La política del gat per llebre

Avui us vull parlar de la perversa tendència que ha adoptat la política de creure’s a sí mateixa que la realitat pot canviar si alhora canviem les paraules i adjectius que usem per descriure-la. Certament, fa temps que vam decidir ignorar les paraules dels nostres vells i vam desar al bagul aquella dita de: “El nom no fa la cosa”.

Hem arribat a un punt en què hom creu que la meitat dels joves aturats trobaran feina pel fet de repetir com un mantra que la crisi econòmica ha arribat a la seva fi. I ho creuen de la mateixa manera que d’altres semblen decidits a amargar la vida als que, després d’anys a l’atur, estan començant a trobar feina (que també n’hi ha), recordant-los tipus ‘gota malaia’ que molts no han tingut la mateixa sort i que hi ha crisi per estona.

Darrera de tot plegat sempre s’amaga el mateix objectiu: arreplegar vots amb la...

Continuar llegint...

04 de Març del 2015

Els partits del règim

He llegit un pèl estupefacte que Ada Colau ha afirmat que “no pactarà amb els partits del règim”. En un primer moment vaig pensar que Colau parlava de política internacional i que expressava la seva opinió contrària als partits únics de Corea del Nord i Cuba o bé que es referia a països amb règims presidencialistes rígids amb tendències totalitàries com ara la Veneçuela de Maduro -que a més empresona els alcaldes que no li agraden- o el Zimbabwe de Mugabe, per posar uns exemples.

Ingenu de mi, Colau es referia a aquells partits catalans i espanyols que han obtingut els vots de la gent des de la restauració de la democràcia. Volia dir –i així ho deixa ben clar al diari Ara del 26 de febrer- que per “partits del règim” n’entén aquells que no han respost a la seva crida.

Sens dubte, aquesta...

Continuar llegint...