e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

25 de Novembre del 2015

Els vots de la raó


Seguretat jurídica. Govern fort. Diàleg. Unió Europea.

Aquests són els elements fonamentals que defensàvem els partidaris del SÍ a la consulta que el 14 de juny va organitzar Unió per continuar endavant i compromesos amb el procés. Hi va haver grans escarafalls, grans critiques i ens van identificar com els qui posàvem pals a les rodes del futur de Catalunya

Passen les setmanes, els mesos, el 27S I passa l’octubre i arribem al novembre. I res està resolt. Fins i tot encara algú culpa Unió, a qui es va dir “tu no hi caps” el juny de 2015, com si al procés li sobrés gent.

Anem a pams: 9 de novembre, data de les grans, aniversari de la caiguda del Mur de Berlin. Resolució de sobirania. Consellers que en vigílies d’abandonar el Govern s’aixequen d’un salt aplaudint amb fervor la seva aprovació...

Continuar llegint...

21 de Juliol del 2015

És, Unió, el partit dels empresaris?

Unió, el partit dels empresaris, el de l’IBEX35, el dels lobbies, el dels negocis. Quantes vegades hem escoltat això? I quantes vegades, a més, ho hem llegit de periodistes, d’opinadors, de tertulians i de persones de tota mena?

És Unió el partit dels empresaris? Probablement, però de tots, no precisament ni principalment de l’IBEX35. És Unió el partit dels lobbies? Probablement, però de tots, perquè sempre som a punt de parar l’orella: de tots els lobbies, dels empresarials, dels sindicats, de l’escola concertada i de la pública, de les ONGs, de la societat civil, del tercer sector…i de tothom qui vulgui venir a parlar amb nosaltres.

Per què Unió és el partit dels empresaris, de l’economia productiva, dels autònoms i de les pimes? Perquè primer de tot, és el partit de les persones, dels treballadors,...

Continuar llegint...

10 de Juliol del 2015

No és austeritat!

Escric amb el risc que té fer-ho abans del Consell Europeu de diumenge que, teòricament, és la data límit per mirar de resoldre l’enèsima crisi grega, desencadenada amb el resultat del referèndum de diumenge, 5 de juliol, però generada abans per la mala fe, la deslleialtat institucional i la mandra per dir la veritat que han exercit des de la seva victòria al gener Tsipras i Varoufakis.

Hom llegeix la premsa de casa nostra i arriba a la conclusió que Tsipras i Syriza van arribar al poder massa tard, que la situació ja era desesperada i pràcticament no hi havia res a fer. ¿És tant difícil buscar i analitzar les dades macroeconòmiques de Grècia a la tardor de 2014, amb un dèficit pràcticament equilibrat, un atur que començava a baixar, una economia que començava a créixer i explicar-ho? És clar que, com a Catalunya i...

Continuar llegint...

06 de Juliol del 2015

Grexit?

Començo a escriure quan a Grècia s’ha escrutat ja el 75,43% dels vots i el resultat del referèndum dóna un 61,9% per al NO i un 38,40% per al SÍ. Un resultat clar, pel que té de bé -ningú estarà temptat de dir o fer veure que hi ha factors per arribar a la conclusió que el resultat, de fet, és el contrari- i pel que té de dolent -perquè així com del SÍ se’n desprenia una certesa, del NO se’n desprèn una gran incertesa. Incertesa per a la zona euro, per a la Unió Europea, per a les economies més febles o afeblides de l’Eurozona i, sobretot, una gran incertesa per a Grècia i per al poble grec.

Són incerteses, en definitiva. Com a prova, les grans celebracions de la dreta eurofòbica del Regne Unit i de l’extrema dreta antieuropea francesa de Marine Le Pen, grans defensors, aquesta nit, de la...

Continuar llegint...

30 de Juny del 2015

Fora tristor! Comprometem-nos!

Fa dies que veig en companys de partit un esperit pesarós. Hi ha tristor a casa nostra, d'aquella que s'instal·la entre els pulmons i l'estómac, una mena de malestar melangiós. També hi ha en altres cercles una eufòria continguda, una ràbia no continguda, la percepció de posseir la veritat sigui quin sigui el resultat de les votacions democràtiques i ganes de falsejar la realitat acusant els altres de falsejar-la...

Avui escric per als tristos, per als melangiosos, per a la gent de bona fe d'Unió que aquests dies té la sensació de trencament intern -no en sentit orgànic, sinó més profund encara. Malgrat tot el que s'ha dit, es diu i es dirà, es queden a Unió, lleials a les decisions col·lectives preses, fidels a la història del partit, que mai ha estat una força política de veritats absolutes i de pensaments únics....

Continuar llegint...

11 de Juny del 2015

Sí/Sí. Sí. de camí cap al sÍ definitiu

El 2 de juny vaig defensar en el comitè de govern d’Unió que la pregunta plantejada pel secretari general era clara i era útil. Clara perquè de la resposta se’n deriva un mandat polític evident. I útil, perquè estava plantejada en uns termes que permet sortir de Catalunya, passar dels Pirineus, explicar-ho i que s’entengui on vol anar Catalunya i amb quines eines.

És el que també he intentat explicar aquests dies abans del 14 de juny. I, en coherència, dimarts vaig votar SÍ, per correu, perquè les meves obligacions com a membre del Parlament Europeu em fan estar fora de Catalunya diumenge.

He votat SÍ perquè vull continuar compromès amb el procés (mira que és fàcil d’entendre, això), i vull fer-ho amb el convenciment que Unió Democràtica està en el procés no com un espectador de...

Continuar llegint...

28 de Maig del 2015

Carta a Xavier Trias

Benvolgut Xavier,

Escric aquestes ratlles havent deixat passar uns dies des de les eleccions municipals del 24 de maig. Òbviament, la grandesa de la democràcia, i per molts anys, és que el poder final resideix sempre en la gent. Tant quan guanyem, com quan ho fan uns altres. Per això vas ser tant elegant i senyor la nit electoral, allà a l'estació del Nord: perquè ets i has estat sempre un demòcrata obsessionat a fer funcionar les administracions que s'han posat a les teves mans, i a fer-les funcionar entre tots i per a tots, al servei de la gent.

Des de diumenge, però, ha deixat de tenir vigència allò que les eleccions, com els penals, no els falla el porter (l’oposició), sinó que són els alcaldes -fent-ho malament- els que acaben perdent les eleccions. No, a Barcelona ja no es pot dir això. Ho has fet bé, Xavier! Ho heu fet bé, amb el...

Continuar llegint...

27 de Maig del 2015

Tants caps, tants barrets!

“Una persona, un vot” és un dels principals axiomes d’algunes forces polítiques per oposar-se al projecte de nova llei electoral per posar en qüestió resultats electorals o, més sovint, la legitimitat dels escons catalanistes o basquistes a les Corts espanyoles. De fet, és un argument a priori contundent: qui es pot oposar al criteri d’una persona, un vot, quan es parla de democràcia i de sistemes i lleis electorals?

A Catalunya, per raons evidents, darrerament hem lloat generosament el sentit democràtic dels britànics. I s’ha personalitzat en la sensibilitat democràtica -i astúcia, per què negar-ho?- del primer ministre, David Cameron, sobre les demandes escoceses, així com, també, sobre les de l’euroescepticisme britànic en relació a la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea.

El Regne Unit,...

Continuar llegint...

14 de Maig del 2015

Picant ferro fred

El candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha estat, de moment, el darrer en sumar-se al club dels qui volen sembrar mala maror entre CDC i UDC i, alhora, entre una part d’Unió i el seu president.

D’entrada, cal constatar que, malauradament, l’Alfred Bosch polític no ha heretat la imaginació fina i brillant de l’Alfred Bosch escriptor: intentar el que ha intentat comença a ser més vell que l’anar a peu. I, sobretot, a avorrir. Segon, vist que Convergència i Unió porta més de 35 anys de servei al país, Bosch no només ens demostra manca d’imaginació, sinó poca perspicàcia. Creure, a aquestes alçades, que serà ell o qualsevol de fora qui farà mal a la relació entre Unió i Convergència és no haver entès gairebé res d’aquests 35 anys, ni de la cultura de...

Continuar llegint...

07 de Maig del 2015

I que visqui Europa!

Sóc europeu perquè mai en la meva vida no m’he vist confrontat a cap mena de guerra davant de casa meva, malgrat que la dels Balcans, la d’Ucraïna o les vergonyants morts a la Mediterrània -ja sigui a terra o a l’aigua- em recorden cada dia que la pau no és un moment efímer, sinó quelcom que cal tornar a començar a construir perquè no se’ns esberli.

Sóc europeu perquè he tingut la sort de créixer en una ciutat com Barcelona, bressol de cultures, oberta, catalana, barrejada i capital de tot un mar, sempre convuls.

Sóc europeu perquè companys que van estudiar amb mi van poder completar la seva formació en altres universitats europees gràcies al programa ERASMUS, i van conèixer alhora altres formes de viure, d’estudiar, d’estimar i de comunicar-se, tant europees com les nostres.

Sóc europeu...

Continuar llegint...

Inicio Anterior 1 2 Següent Final