04 d'Octubre de 2011

 Recordo una anècdota del President del Barça, el Sr. Josep Lluís Nuñez: Hi ha un moment de la història que els clubs de futbol de la lliga espanyola han de fer reformes, per convertir a tots els espectadors que estan dempeus a tenir seient. A la llotja, durant un partit, el presidente de la Federación li deixa anar: "Con lo importante que es este club y el ejemplo que sois los catalanes, habríais de ser los primeros en hacer las obras". El President Nuñez se'l mira i respon: "No, señor. Haremos las obras cuando las hagan todos los otros clubes. Sabe porque? Pues porque nosotros nos lo pagaremos porque ahorramos y el resto como no tiene un duro y ustedes no permitiran que se queden sin jugar competiciones europeas les subvencionarán, premiando la mala gestión."

Tinc la mateixa sensació ara mateix. No entenc que a Catalunya estiguem estirant la corda tant en sanitat i educació (carteres bàsiques per poder sortir de la crisi), estiguem generant tanta tensió social i a la resta de comunitats no estigui passant res de res. Per cert, un malalt de càncer estarà tractat més aviat en una altra comunitat que a casa nostra?.

Si la majoria d'empreses petites i mitjanes i autònoms estan a Catalunya com potser que a altres comunitats tinguin més ingressos? Per cert, si aquí els llibres i els ordinadors els pagàvem els pares a banda dels impostos, com potser que a comunitats que els paguen del sistema públic no siguin els primers en retallar?

Sóc un liberal declarat. Sóc dels que crec que l'economia entra en crisi en part perquè toca i en part perquè els polítics europeus han estat massa intervencionistes i les societats europees poc responsables.

Però tinc clara una cosa: abans de tocar la sanitat i l'ensenyament em carregava el 100% del pressupost de la Conselleria de Cultura. Prefereixo deixar de pagar manteniments a museus i exposicions que ningú va a veure que deixar morir a la gent de càncer. Prefereixo no subvencionar la cultura que tenir un sistema deficient d'ensenyament que tampoc genera adhesions a la cultura en les futures generacions.

No estic prohibint la cultura, ho dic quan sé que seré un dels consumidors en llibres, teatre i exposicions que estarà a la franja alta de la mitja. Dic que qui en vulgui, en època de crisi, se la pagui.

Per cert, hem de saber que si avui en dia tenim uns medicaments eficient per algunes malalties és gràcies a l'empresa privada, als laboratoris farmacèutics. Cap medicament ha sorgit del finançament de les administracions ni cap investigador ha estat un funcionari del govern.

Per cert, aquelles esperances sobre primers resultats sobre Alzehimer o determinats càncers o invalideses de mèdula s'estan aturant per manca de ingressos dels laboratoris a qui estem escanyant. Algú morirà perquè no s'haurà pogut esperar.

Prefereixo estar-me de cultura o esport, però mantenir sanitat i ensenyament.

Per cert, si la nostra comunidad autonoma de Cataluña (això és el que som) és capaç d'aguantar aquesta retallada en aquests sectors quan Espanya no ha fet absolutament res i fins ara han viscut, en bona part, sobre les nostres esquenes, és que els catalans estem vençuts, estem morts i més val que acabin ràpid amb nosaltres. Per no patir.