09 de Gener de 2015

Raons de fons

He fet una mica de vacances. No gaire, però en tot cas, he abandonat la lectura més enllà del titular dels apunts de premsa. No he escoltat massa opinadors del país. He mirat de fer el seguiment de l'actualitat que fa qualsevol ciutadà. I he tornat aquest 2015 molt convençut de la distància sideral que hi ha entre alguns dels politòlegs que fan previsions, i els ciutadans que s'han sumat al procés sobiranista des del no partidisme.
 
Tinc la impressió –no tinc dades científiques- que la majoria de la gent està desorientada, fins i tot un punt decebuda amb el que ha passat des del 9 de novembre ençà. Diria que la gent està desinflada. És evident que crec en el full de ruta que planteja el president Mas. És evident que em molesta tanta desconfiança cap al president. No la mereix i s'ha guanyat el dret de no ser permanentment discutit. Però ja entenc que quan dos sembla que es barallen, tots dos hi perden.
 
Em preocupa molt el perquè de les coses. Quin interès hi ha, realment, a fer eleccions de tall clàssic, amb candidatures separades, tan apressadament? Quina raó de fons hi ha per negar que un referèndum fet via eleccions, amb una candidatura unitària amb possibilitats de majoria, sigui un instrument vàlid per a respondre la pregunta de què tenim sobre la taula? No tinc la resposta, o prefereixo no tenir-la. El que sí que sé és que a la gent li ha agradat i ha trempat quan hem anat junts, quan ens hem barrejat. I que anar a unes eleccions a competir i treure'ns els ulls no és una bona idea. No és una bona idea, i si ens hi veiem abocats, no anirà bé al procés.
 
El president decidirà quan, però tinc la impressió que la gent corrent es pregunta per què hem de córrer cadascú per la seva banda si suposadament compartim objectius. El que seria lògic és fer equip, pensa molta d’aquesta gent. I una de les coses que defineixen un equip és que porta la mateixa indumentària. I més enllà d’aquesta pregunta i d’aquesta constatació, la gent corrent està enfadada perquè no sap per què es pot arribar a malmetre la força i la il·lusió que, malgrat tot, encara mantenim.