15 de Desembre de 2011

Premis

Dewar’s White Label ha atorgat el premi “Caràcter 2011” a Jordi Évole per l’enfocament que dóna als reportatges del programa “Sálvados” de La Sexta. Premia, aquest guardó, persones amb caràcter singular, únic o exemplar. Que aporten valors positius al conjunt de la societat a través de la seva acció. Crec que se’l mereix, sobradament.
Pensava això mentre rumiava sobre què o de qui escriure en aquest primer article que adreço a l’e-notícies. I se m’acut preguntar-me a qui li donaríem, no un premi al caràcter, sinó a la manca de caràcter? A la feblesa, la frivolitat, la manca de columna vertebral –en paraules d’Alfonso Guerra-?.
Se us acut a qui? Quants de vosaltres heu coincidit en el nom? Segur que molts. Zapatero és, no hi ha dubte, el peix bullit més gran de la política europea dels darrers anys. Frívol, barrut, cínic, perillós, deslleial. Mal vist a Europa, al Món, al seu propi país.
Zapatero, com Évole, té un caràcter singular, únic, però no precisament exemplar. Ha estat, i els ciutadans ho han dit fa ben poques setmanes, un desastre. I se’n va com a allò que és. Incomplint el compromís, i l’obligació legal, de liquidar 754Md’€ a Catalunya.
Zapatero, Pajín, Chacón, Aído....premi al “caràcter”. Els  l’han donat els ciutadans fa ben poques setmanes. Se’l mereixen sobradament.
Ara, als catalans, ens correspon demostrar, també, caràcter. Com sempre. I explicar la veritat. Aquests diners són nostres. De Llei. I els volem. I els necessitem. I els reclamarem amb l’actitud que ens faria guanyar qualsevol premi: la convicció que actuem en justícia i a favor del nostre poble.
Anar a Madrid a pidolar “unpoquitodeporfavor” que deia aquell, que ho faci un altre. El govern de Catalunya ha d’estar a l’alçada, i farà bé de pressionar i tensar la relació al màxim. Espanya ja no és la de Sazatornil a “La escopeta nacional”. Balança fiscal i comercial no ens permeten pagar caceres.