e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Febrer de 2013

Els "mandaos"

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, és un home d’una preparació acadèmica fora de dubte, d’una trajectòria política solvent, i d’una personalitat moderada i dialogant. I té mèrit que, en les circumstàncies actuals, en aquest context d’asfíxia de les finances catalanes executada sistemàticament pel govern de l’Estat, el conseller mantingui intacta la serenor i la capacitat per a comandar la política econòmica del Govern en el moment més difícil i més desagraït de la història del nostre autogovern.

La serenor, però, no treu que les coses no es puguin dir pel seu nom. I el conseller d’Economia ho fa quan cal, en seu parlamentària si cal, per a deixar ben clara la naturalesa i les causes de la situació financera de la Generalitat i dels ajuntaments. El passat 21 de febrer, a la Comissió d’Economia del Parlament, el conseller Mas-Colell ens deia: “Com que jo no sóc un mandao més del Ministerio, doncs no ho accepto”. Es referia a la injusta distribució asimètrica del sostre de dèficit públic que està aplicant el govern del PP de Madrid, amb el seu ministre Montoro al capdavant.

Una distribució asimètrica que consisteix a fer ús del marge de maniobra que en termes de dèficit públic la Unió Europea permet a Espanya però no permetre aquest marge a Catalunya quan es tracta d’allò que l’Estat li diu que pot o no pot fer en termes de dèficit públic. Perquè és lògic pensar que si hi ha una revisió més flexible de l’objectiu de dèficit global per a Espanya, els objectius de dèficit de les comunitats autònomes també s’hi han de poder adaptar, també en termes de flexibilitat.

En comptes d’això, l’Estat i el ministre Montoro centrifuga el seu dèficit cap a les comunitat autònomes i els ajuntaments per a poder complir amb les seves obligacions macroeconòmiques amb Europa, provocant, d’aquesta manera, que les administracions més properes al ciutadà des del punt de vista territorial i d’atenció social i sanitària tinguin enormes tensions de tresoreria que afecten la seva capacitat d’articular polítiques públiques.

Això, que pot semblar una cosa molt complexa, pròpia d’economistes i polítics, té efectes en la vida diària de molta gent. Fent servir paraules del conseller: “Quan parlo de si l’1,5, l’1,8, o el 2, del que de veritat estic parlant és de quins programes socials es podran implementar i quins programes socials no es podran implementar, de quan es podrà pagar les empreses, de quan es podrà pagar els ajuntaments, etcètera. No estem parlant de festes, estem parlant de diners per a les necessitats econòmiques i socials del país”.

Aquesta trista realitat és una més de les que raons que ens impulsen a apostar fermament per la construcció d’instruments polítics i econòmics autènticament propis, que no depenguin dels capricis o de les estratègies partidistes del grup que sigui majoritari a Madrid. El procés de transició nacional que estem vivint és una de les respostes polítiques i socials a aquest repte sense precedents. Quan parlem d’hisenda pròpia, parlem d’aquesta capacitat per a decidir els marges de la política econòmica del nostre govern, en coherència amb les disposicions que plantegi la Unió Europea.

El nostre conseller d’Economia no és un “mandao” del Ministerio. I els catalans som cada vegada més conscients que ni és just ni ens convé continuar essent uns mandaos d’aquells que dirigeixen la política des de Madrid.









Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
834
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR