e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Juliol de 2013

El Carnestoltes és la festa que ens permet canviar de rol, disfressant-nos d’allò que no som: d’estrelles del rock, de policies, de monstres imaginaris… També, si ho volem, de milionaris fatxendes. Durant uns dies diu la tradició que tot està permès: el rei Carnestoltes apareix el dissabte i ens dóna permís per a passar-ho bé sense limitacions, ballant i desfilant disfressats. Però el caos i la bogeria acaben el dimarts. Aquest dia la gent, diu la tradició, s’adona que tant desordre no és bo, i en un judici públic el rei és declarat culpable, acabant la festa amb l’acte simbòlic de l’enterrament de la sardina, que dóna lloc a l’inici de la constricció de la quaresma.
 
Aquests dies el Parlament està revivint el gran enterrament de la sardina que en els darrers temps s’ha fet amb el nostre sistema financer, i particularment amb el nostre centenari model de caixes d’estalvi. L’anàlisi de la festa orgiàstica i del posterior enterrament l’estem fent amb les llargues sessions de la Comissió d’investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, coneguda com a Comissió de Caixes, de la qual sóc portaveu en representació del grup parlamentari de Convergència i Unió.
 
En aquestes primeres sessions, centrades en la gestió de Caixa Catalunya, estem repassant el paper que els dirigents d’aquesta entitat van tenir en la festa carnavalesca que durant molts anys es va viure al sector financer, que ha portat Catalunya Caixa a haver de ser rescatada amb més de 12.000 milions d’euros de diner públic.
 
Hem descobert com es gestionaven algunes entitats financeres en l’època de la bombolla immobiliària. Com hi havia una voracitat insaciable per a captar clients donant-los hipoteques sense avaluar els potencials riscos. Com, abandonant el rol de caixa tradicional, es llançaren a fer de promotors immobiliaris. Com, en conseqüència, entitats com Caixa Catalunya es trobaven excessivament exposades al sector immobiliari, i com aquest fet va provocar-ne la fallida amb la brutal explosió de la bombolla i el conseqüent inici de la crisi econòmica que avui encara patim. Hem analitzat com aquesta i altres entitats van comercialitzar entre clients minoristes que no tenien el perfil adequat, productes financers com les preferents o el deute subordinat, per a obtenir diners que els permetessin captar capital.
 
Anem veient com tot va petar perquè el Carnestoltes va durar massa anys, va ser massa intens i esbojarrat, i no va tenir el necessari control de qui tenia la responsabilitat de vigilar el compliment de les regles. Avui, els clients de l’antiga Caixa Catalunya, i especialment els qui van ser enredats amb participacions preferents o deute subordinat, estan patint aquella manera de gestionar. Avui, els treballadors estan patint una pressió enorme per a mantenir viva una entitat, ara convertida en banc nacionalitzat, que té una forta implantació a Catalunya i que es troba a les portes d’un ERO molt important. Avui, estem veient com els gestors de l’entitat, aquells que són els màxims responsables de la forma, clarament passada de voltes, amb què Caixa Catalunya va viure el Carnestoltes immobiliari, es passen la pilota els uns als altres sobre els causants de la situació, quan no van més enllà en el cinisme i ens toquen la cançó que diu que tot el que ha passat és culpa de la crisi econòmica i de la fallida d’una entitat financera dels Estats Units d’Amèrica.
 
A la Comissió li toca determinar possibles responsabilitats per la manera com alguns van viure aquella festa. Als treballadors de l’entitat els toca defensar els seus drets i lluitar perquè l’actual CatalunyaBanc no desaparegui i sigui adequadament adquirit per algun banc potent i sanejat, preferiblement català. Als clients afectats per les preferents els toca reclamar per un dels enganys més grans que ha perpetrat el conjunt del sistema financer de l’Estat. I als gestors causants d’aquesta situació, els toca donar explicacions clares, assumir responsabilitats, i fer un acte de constricció sincera que vagi més enllà del txa-txa-txa que ens canten cada vegada que un d’ells s’asseu a parlar davant els representants dels grups del Parlament.
 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
730
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR