30 de Gener de 2012

Ballant amb la més lletja

Sense l’Estatut que volíem. Sense pacte fiscal. Ni tan sols amb els diners que ens pertocarien amb el sistema de finançament actual.

Sense inversions programades i previstes al Port de Barcelona. Amb gent –d’aquí i de fora- torpedinant que el país pugui tenir vols intercontinentals. Amb rebaixes de les aportacions estatals al transport públic metropolità que obliguen a pujar tarifes. Sense capacitat d’acabar inversions en infrastructures al Vallès. Fent mans i mànigues per pagar factures del metro, o del manteniment de la qualitat de l’aigua. Retardant obres de millora de connectivitat a comarques.

Aguantant estoicament manifestacions que lideren els qui van provocar un cràter financer i de tresoreria. Prenent decisions a contracor en l’àmbit de l’educació. Mirant de recuperar la normalitat assistencial a Salut. Llevant-nos ben d’hora, per mirar que no s’esfondri del tot el país i l’autogovern. Ballant amb la més lletja, el terra moll i l’orquestra en contra. Però amb la majoria del país a favor. Conscients que no hi ha més cera de la que crema. Que arribar a governar no va ser fàcil, però que governar en aquests moments encara ho és menys.

Segurs que no hi ha pla B a la presa de decisions difícils, però convençuts que sí que hi ha una pla pel país. La transició nacional a la sobirania, i la recerca de la majoria social per fer-la possible, amb l’ajuda inestimable d’un govern central que amb les seves decisions no fa més que eixamplar-la.