07 de Maig del 2012
Seria bonic no haver de retallar. Seria desitjable i políticament idoni que no calgués fer-ho. Però malauradament no és una opció. Perquè, sí, hem de fer un discurs a favor de la reactivació econòmica i les polítiques d’incentius econòmics que Europa ha d’impulsar. Hem de continuar lluitant per un pacte fiscal que ens permeti tenir la clau de la caixa i uns ingressos addicionals per deixar de patir per pagar la nòmina i poder fer política d’incentius i inversió en majúscules. I estem convençuts que retallant i prou no sortirem de la crisi. Tot això és així. Però la diferència entre ingressos i despeses en el dia a dia ens obliga a buscar finançament en uns mercats financers que no ens presten diners. I aquí s’acaba el verb i la poesia, i comença la prosa.
Mentre no tinguem pacte fiscal,...
Continuar llegint...
09 de Març del 2012
La sentència del TSJC avala el nostre model d’immersió lingüística, però dóna satisfacció als pares, pocs, que volen que els seus fills escoltin només la llengua castellana a l’aula. Els qui veuen el got mig buit, temen que més pares s’apuntin a convertir els seus fills en ciutadans d’una sola llengua en un país que en té dues. Però això dependrà de la capacitat que tinguem d’explicar una i altra vegada que escoltar un mestre parlar en català no és dolent per als nens i nenes d’un país que durant 30 anys ha fet possible que el català i el castellà siguin coneguts per part del conjunt d’alumnes del país.
Els qui promouen la brega sota l’hipòcrita nom de l’associació Convivencia Cívica Catalana podran continuar buscant l’apartheid lingüístic,...
Continuar llegint...
30 de Gener del 2012
Sense l’Estatut que volíem. Sense pacte fiscal. Ni tan sols amb els diners que ens pertocarien amb el sistema de finançament actual.
Sense inversions programades i previstes al Port de Barcelona. Amb gent –d’aquí i de fora- torpedinant que el país pugui tenir vols intercontinentals. Amb rebaixes de les aportacions estatals al transport públic metropolità que obliguen a pujar tarifes. Sense capacitat d’acabar inversions en infrastructures al Vallès. Fent mans i mànigues per pagar factures del metro, o del manteniment de la qualitat de l’aigua. Retardant obres de millora de connectivitat a comarques.
Aguantant estoicament manifestacions que lideren els qui van provocar un cràter financer i de tresoreria. Prenent decisions a contracor en l’àmbit de l’educació. Mirant de recuperar la normalitat assistencial a Salut. Llevant-nos ben d’hora, per...
Continuar llegint...
15 de Desembre del 2011
Dewar’s White Label ha atorgat el premi “Caràcter 2011” a Jordi Évole per l’enfocament que dóna als reportatges del programa “Sálvados” de La Sexta. Premia, aquest guardó, persones amb caràcter singular, únic o exemplar. Que aporten valors positius al conjunt de la societat a través de la seva acció. Crec que se’l mereix, sobradament.
Pensava això mentre rumiava sobre què o de qui escriure en aquest primer article que adreço a l’e-notícies. I se m’acut preguntar-me a qui li donaríem, no un premi al caràcter, sinó a la manca de caràcter? A la feblesa, la frivolitat, la manca de columna vertebral –en paraules d’Alfonso Guerra-?.
Se us acut a qui? Quants de vosaltres heu coincidit en el nom? Segur que molts. Zapatero és, no hi ha dubte, el peix bullit més gran de la política...
Continuar llegint...
Rss