e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Juliol de 2010

Gaziel, en el seu llibre “Quina mena de gent som” - quatre assaigs en els quals el periodista intenta comprendre Catalunya, els catalans i la nostra difícil relació amb Espanya -, repassa un per un els principals episodis de la història de Catalunya i acaba posant en evidència que España no acceptarà mai la proposta d’Estat plural que Catalunya proposa, i acaba assenyalant la enorme distància que separa la proposta catalana de la realitat espanyola.
 
Si era cert que la sentència del TC ha posat en crisi el pacte constitucional de 1978, i alhora ha marcat una abans i un després del diàleg amb l’Estat i de l’encaix de Catalunya amb Espanya, l’èxit impressionant de la manifestació popular de dissabte organitzada per Omnium Cultural significa també un abans i un després i alhora un repte que tots els partits catalans hem d’entomar. Els partits haurem de saber estar a l’alçada de la ciutadania que dissabte amb una claredat meridiana: Som una nació.
 
 La manifestació poc o molt – això ho hauran d’estudiar els historiadors amb perspectiva -, serà un element impulsor d’un canvi necessari  que esdevindrà en la història de Catalunya. La manifestació posa el punt final definitiu a una etapa i a una situació de degradació de les relacions entre Catalunya i Espanya de la qual en són  els principals responsables el PP i el PSOE. En son responsables Aznar, Rajoy i Zapatero, per acció o per omissió en parts iguals. La manifestació hauria de posar el punt i final a una manera de fer política i d’entendre les relacions entre Catalunya i Espanya.
 
Hem fet una aposta en els darrers trenta anys per encaixar en un marc constitucional, però és evident que això està tocant a la seva fi i ara toca que Catalunya faci una aposta clara i desacomplexada per l’exercici del seu dret a decidir el seu futur. L’autonomisme possibilista que ha permès l’avenç nacional, social i econòmic de Catalunya aquests darrers 30 anys està esgotat i ha de donar pas a una nou moment polític i social que haurà de tenir en el “dret a decidir” el seu element denominador, referencial i motor. La política a Catalunya ha de pivotar en el futur immediat sobre aquesta idea. El dret a decidir farà posicionar-se a partits polítics, societat civil, agents socials i econòmics i als ciutadans que tindran la darrera paraula de cap on volen anar. En definitiva participació en la cosa pública.
 
El full de ruta del país, que tant necessari és per la renaixença i recuperació del país, passa ara per anar a votar massivament la propera tardor en unes eleccions que han de servir perquè els catalans decidim quin nou govern volem. Catalunya necessita un govern fort, amb les mans lliures, un full de ruta i amb les idees clares que lideri una recuperació moral, econòmica, social i nacional del país i doni resposta a les ambicions nacionals i socials dels ciutadans. Catalunya necessita un govern cohesionat seriós i responsable. Un govern que actuï amb mentalitat oberta i amb una actitud positiva. No hem perdut res que no puguem recuperar. Tot és possible perquè hi ha qui ho ha deixat tot per fer.
 
Hem de saber construir, entre tots els catalans, un futur que generi confiança, credibilitat i que la majoria del poble s'hi senti representat. Som una nació i, recordant un paràgraf d’Espriu: «Ja sabem que el nostre “no és el millor país”. Però en el nostre somni, sí».

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2636
1
Comentaris afegits 
Sílvia (La Seu d'Urgell) 09-08-2010 - 17:50
Bon article, Felip.Tal com bé dius, la manifestació de dissabte HA DE SER un element impulsor d'un canvi molt necessari a Catalunya.Cal que vosaltres, els polítics, no deixeu en un NO RES aquesta gran explosió de catalanitat.No tots tenim sang d'orxata !
TORNAR