24 de Novembre de 2010

Contra la grolleria un somriure per un futur millor

L’altre dia el cap de llista socialista per Lleida, actual Conseller d’Agricultura, ens va qualificar als de CiU com a “gilipolles” per haver incorporat el somriure a la nostra imatge. Més enllà de ser impropi d’un polític de primer nivell utilitzar aquest tipus de paraules grolleres el Conseller no han entès què estem explicant en aquesta campanya. L’objectiu d’aquesta campanya no és altra que explicar als catalans que podem superar les circumstancies i que hem de ser optimistes perquè hi ha una altra manera de fer política i de governar. Volem transmetre vibracions positives i engrescar a la ciutadania amb una empresa comuna: treure al país de la crisi i superar les adversitats. I ho fem amb un somriure perquè sense optimisme no es possible sumar voluntats. Sense esperança no hi ha demà.

Hi ha qui creu que el que cal es apel·lar a la por. Potser a la curta amb la por és pot arreplegar quatre vots però la por no aixeca un país, ben be al contrari acaba fent-lo atemorit, trist, impotent, covard. La por no suma voluntats, divideix, enfronta, irrita i posa obstacles per entendre’ns uns i altres per fer front als repte que tenim al davant. Nosaltres no tenim por sabem que el canvi és possible.

El repte que tenim es llegeix amb unes xifres que assenyalen un preocupant atur superior al 18% - el doble que la mitjana de la UE- del qual un 40% són joves, un fracàs escolar del 30% - també el doble de la UE- i unes xifres de pobresa relativa que ens indiquen que a final d’aquest 2010 un de cada quatre catalans es trobarà en situació de pobresa relativa. A tot això cal afegir que tenim la Generalitat absolutament endeutada fins a l’extrem que a final d’aquest 2010 podem estar parlant d’un deute acumulat de 40.000 milions d’euros.

Un repte que té una altra cara: superar la sentència del Tribunal Constitucional, el pacte estatutari amb l’Estat està en fals i els recursos contra l’ús de la llengua catalana a les administracions públiques del nostre país només són un primera constatació d’una possible reculada dels nostres drets nacionals. La gent espera encara la reacció del govern del seu país després d’haver posat en evidència al carrer que no està disposada a acceptar que li retallin la seva voluntat.

Catalunya està en un moment de cruïlla i és l’hora de decidir. El país necessita un govern fort, sòlid per poder prendre decisions importants. Per tenir un govern fort cal un recolzament ampli el 28 de novembre. Les coses poden canviar però no canviaran soles. La realitat es tossuda però més ho podem ser cadascun de nosaltres amb el nostre vot. Reclamem el dret del país a decidir el seu futur i el 28 de novembre podem començar a decidir. Les alternatives som clares: o seguim amb les formules i maneres de fer que ens han portat on som o canviem la estratègia, la manera de fer i de governar amb l’esperança d’uns resultats diferents. Tot es possible i tot està per fer. Entre tots el diumenge 28 podem començar a fer realitat un futur millor. Fem-ho possible.