23 de Desembre de 2008

A un engany a Catalunya CiU no s'hi apunta

Aquests dies a Catalunya estem assistint a l'escenificació d'un nou incompliment amb l'Estatut. Algú ens vol fer creure que en dues 2 setmanes podem donar resposta a allò que hem estat incapaços de resoldre amb més de 2 anys de temps. Tothom sap que això no és possible i que allò que avui estem presenciant només és una posada en escena de dubtosa credibilitat política. Es tracta d'una nou lliurament d'una manera errònia de fer política. Una manera de fer política que tindrà un efectes perversos sobre el país que està afrontant avui una greu situació de recessió econòmica.

Catalunya necessita que es compleixi amb l'Estatut, el finançament que s'hi preveu i amb la disposició addicional tercera en matèria d'inversió en infraestructures perquè són instruments determinants que ens ha de permetre: a) impulsar algunes de les mesures necessàries per fer front als efectes econòmics i socials de la crisi;  i b) implementar les reformes que ens han de permetre sortir més ràpid de la crisi global que patim. Alemanya, França o els Estats Units estan ajudant prioritàriament a fer front a la crisi a aquelles zones industrials que són els seus motors econòmics. Seria d'esperar d'un govern espanyol amb sentit d'Estat que fes el mateix amb Catalunya en tant que som país industrial motor de l'Estat. La conjuntura econòmica obligaria. La conjuntura política no pot ser més favorable: socialistes al govern de Catalunya, socialistes al govern de l'Estat. I disposant aquesta conjuntura d'un fet diferencial: una oposició, la de CiU, responsable davant la situació en la que es troba el país, capaç de pactar i donar suport al govern per tirar endavant pactes i lleis fonamentals pel futur del país (pacte per la innovació, llei d'educació o pacte per la immigració) i capaç de recolzar al Govern de Catalunya en el seu afany per fer complir l'Estatut.

No em poso la vena abans que la ferida perquè la ferida del finançament de Catalunya fa mesos que està oberta. Concretament des del mes d'agost. Tots sabem que tindrem un finançament molt per sota del que fixa l'Estatut. I un finançament a la baixa que es voldrà justificar apel·lant primer a una responsabilitat que des de Catalunya sempre hem practicat envers l'Estat i que mai ha anat en sentit contrari. Avui, donades les circumstàncies, per sentit d'Estat tocaria responsabilitat per part de l'Estat envers un dels seus principals motors econòmics.

I si l'acord és aplaudit per Esperanza Aguirre, per Manuel Chaves i per Perez Touriño, vol dir que serà un mal acord per Catalunya.

Si no hi ha progrés real, no hi ha fita assolida i el pragmatisme és converteix en un engany. I en un engany al país CiU no s'hi apunta.