10 de Setembre de 2010

Les dates assenyalades, com la Diada Nacional de Catalunya, és un bon moment per analitzar la situació en la que es troba el país, veure què ha passat el darrer any i quines són perspectives.
 
Si fem aquest exercici veurem que en el darrer any s’han anat succeint un regitzell d’aconteixements, indicatius que el país es mou: a) 13 de setembre primera consulta sobiranista a Arenys, punt de partida de diverses onades de consultes que han comptat amb una participació que ha superat les 600.000 persones; b) Sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut; c) Manifestació en contra de la retallada de l’Estatut i en defensa del dret a decidir de Catalunya amb una participació de més un milió i mig de persones. A tot això cal afegir que des del punt de vista econòmic i social Catalunya ha patit en el darrer any una forta crisi que ha comportat que més de 600.000 catalans hagin patit l’atur i les conseqüències socials del mateix i alhora molts emprenedors i autònoms hagin hagut de tancar les seves empreses i els seus projectes econòmics.
 
Des del punt de vista polític, aquest darrer any hem comprovat la incapacitat del govern tripartit per posar fre a la crisi econòmica  i minorar els seus efectes sobre famílies i empreses, incapacitat per fer front a la mutilació de l’Estatut, incapacitat per negociar nous traspassos de competències amb el govern de Madrid o per evitar les retallades d’inversions per part del Ministre Blanco.
 
I finalment des del punt de vista dels partits polítics destacar el naixement de nous partits independentistes i la deriva del partit socialista amb el desembarcament de Corbacho a Catalunya– cal tenir present la seva proposta de constituir la federació catalana del PSOE-  i la renúncia de Castells a anar a la llista.
 
Si llegim tots aquests esdeveniments en el seu conjunt, la conclusió és que Catalunya política econòmica i fins i tot socialment es troba davant d’una nova transició. Transició que és sinònim de canvi. Ens movem però encara no hi ha una direcció clara ni política, ni econòmicament. Segurament són moments de confusió. Estem passant pàgina a la Catalunya autònoma que una generació de patriotes van saber construir per passar pàgina al franquisme. Des de Convergència apostem desacomplexadament per fer un passa decidida cap el dret a decidir, treballar junts per muscular el país, recuperar-lo moralment i econòmicament, per retrobar-lo amb la cultura de l’esforç i el gust per la feina ben feta. Un país d’èxit i referent.
 
Ben aviat, el proper 28 de novembre el país podrà posar en valor el dret a decidir i triar un govern independent, fort i amb les mans lliures per fer front amb valentia a les crisis que patim i a la transició que la societat en el seu conjunt ha iniciat i que la política ha de saber culminar amb èxit.