e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Setembre de 2012

Avancem amb decisió (Després del dia que els catalans van decidir sortir al carrer).

La meva generació no va ser protagonista de l'Assemblea de Catalunya ni va votar el referèndum de la Constitució. L'anhel de reconeixement del dret a decidir es fa més evident entre generacions que no han tingut oportunitat de construir l'arquitectura política actual. És comprensible que després de 30 anys de pujolisme sociològic als federalistes a a favor d'Espanya els costi reconèixer que ens trobem en un atzucac ja que cada cop es fa més complicat trobar aliats en la generació posterior a la seva, i principalment per la manca d'aliances a l'altra banda de l'Ebre. Es fa evident que és la nostra generació la que ha liderar la renovació del federalisme, entès però com la unió en llibertat. Cal assumir responsabilitats, evitant l'ambigüitat. Per tant, la revisió de l'aliança (federació) amb Espanya i Europa si ja eren dues qüestions fonalmantals abans de la Diada, ara ho són encara més en el procés de primàries que tot just ara comencem a desplegar.

El PSC ha estat durant 30 anys un partit central, plural, de tradició democràtica i que ha sapigut donar respostes en cada moment històric. Ben estrany seria que ara no reflexionessim sobre la idea creixent d'un independentisme racional, que s'apropa al d'Ignasi Llorente, a la recerca del benestar. El sobiranisme emergent no només és nacionalista o excloent, és popular, respectuós, d'arrel lliurepensadora tal com es va demostrar als carrers de Barcelona. La resposta va ser popular, cívica, amable, honesta i fugia de l'anti-espanyolisme del vell independentisme dels vuitanta i noranta. El PSC com a partit frontissa, igual que va defensar la immersió lingüística entre d'altres, ara ha de donar resposta a la creixent demanda popular de voler decidir (fins i tot de voler ser). La nostra vocació demòcrata ens condueix sense excuses a parlar obertament de dret a decidir des dels de valors republicans de compromís, de ciutadania, i de solidaritat que recull el nostre ideari.

Sense oblidar que la raó de ser d'un partit és governar i en referència a la configuració d'una alternativa, cal fer una cosa nova que superi el PSC, però que sense el PSC és ara mateix impossible construir. La meva generació ha comprovat que l'esquerra pot guanyar unes eleccions en vots i escons però és incapaç de fer un projecte en comú, amb ànima i relat propi. Cal superar l'esquema actual de partits i és en aquesta línia que cal apostar per una Aliança Catalana de Progrés tal com es reclama des del moviment Avancem. Una aliança amb un programa econòmic i social reformista i nítidament d'esquerres i la defensa del dret a decidir. Aquesta segona qüestió és fonamental ja que evitaria la fractura de l'esquerra política actual, tal com assenyalava Joan Carles Gallego de CCOO fa uns dies.

Al PSC hi ha moviments que s'accenturan davant la resposta popular als carrers de Barcelona. Les idees no viuen sense organització i per això cal passar a l'acció superant el marc teòric, des de la radicalitat democràtica, des de la sinceritat i la coherència entre el que som, el que diem que som i el que anhelem cadascú de nosaltres. Molta gent catalanista ens està esperant, som-hi.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1501
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR