03 de Febrer de 2011

De l’educació dels infants d’avui en depèn el futur del nostre país. Exageració? No, realitat. La prosperitat d’un país i el seu desenvolupament depenen fonamentalment de la formació de les persones

Els darrers informes coneguts situen Espanya a la cua d’Europa en fracàs escolar. Només la superen Turquia i Malta. És a dir, gairebé un de cada tres estudiants no ha acabat l’ensenyament secundari. L’ increment de la immigració ha jugat un paper important, ja que el desconeixement de la llengua o una escassa formació educativa inicial han propiciat que molts joves vinguts de fora tinguin més dificultats per integrar-se en el sistema educatiu. A més, el fet que valors com la cultura de l’esforç i el sacrifici s’hagin vist enlluernats per la crida del treball immediat i fàcil en sectors com la construcció o els serveis fan que ara, aquests joves es trobin a l’atur i sense formació suficient per reintegrar-se al mercat laboral.

Sóc conscient que no som originals quan ens proposem reduir substancialment  el fracàs escolar, però per ser més competitius hem d’estar millor preparats. Cal lluitar de manera urgent i decidida per revertir la situació. Per aquest motiu, el govern de la Generalitat s’ha marcat com un del seus objectius prioritaris reduir el fracàs escolar fins, com a mínim, equiparar-lo als nivells europeus que ara són del 14,4%, molt lluny del 31,2% d’Espanya.

Fer una aposta per l’ensenyament suposa enfortir els fonaments de la societat futura i garantir el benestar de la propera generació. És això el que ens juguem en el resultats del sistema educatiu, perquè ineludiblement seran les societats millors preparades i les millors formades les que lideraran el futur. La nostra voluntat és reintegrar Catalunya a aquest grup capdavanter.

 “El més important i principal negoci públic és donar una bona educació a la joventut” (Plató). Que així sigui.