10 de Març de 2011

L’anunci de la convocatòria de 22 dies de vaga per part dels sindicats d’AENA ha caigut com una gerra d’aigua freda a la societat en general i al sector turístic en particular. És una vaga molt, i molt, desproporcionada i cal qualificar-la d’irresponsable en uns moments tan difícils com els actuals a causa de la crisi econòmica.

És evident que el treballadors d’AENA tenen tot el dret del món a plantejar les seves reivindicacions. Però no ho és tant que el seu dret perjudiqui directament el de milers de persones i que tingui un cost econòmic considerable pel sector del turisme. En la col·lisió de dos drets, sembla evident que ha de prevaler el bé general davant els interessos particulars, però aquest és un dèficit que la llei de vaga, tantes vegades ajornada, continua sense solucionar.

Seria bo que quan encara falta més d’un mes pel començament de les vacances de Setmana Santa (primers dies de la convocatòria de vaga que s’estendria també a jornades claus dels mesos de maig juny, juliol i agost), s’arribi a un acord entre les parts, sense que això vulgui dir cedir al xantatge. Seria bo també legislar d’una vegada per impedir que una minoria situada en un sector estratègic de l’economia del país pugui paralitzar tota la societat.

Malauradament, part del mal ja s’ha fet. Només calia mirar aquest matí la premsa britànica per llegir les previsions apocalíptiques de caos i d’infern que es podran viure als aeroports si es vol viatjar a Espanya en avió.
 
Un sector com el turístic que fa de la seguretat (a més de la qualitat) un del seus punts forts pateix com un tsunami un anunci com el dels sindicats d’AENA. Cal posar-hi remei amb urgència i desconvocar aquesta vaga per minimitzar el dany, però sense oblidar que no deixa de ser irresponsable l’actitud d’una minoria de treballadors que posen en perill un sectors cabdals de l’economia com el turisme.

Els sindicats d’AENA han anat massa lluny, però estic convençuda que encara s’és a temps de redreçar les negociacions i fer que aquest anunci de vaga quedi finalment en un malson, que això sí, no ens mereixíem.