28 d'Agost de 2008

Violacions i nacionalespanyolisme

Avui, mentre passejava altra volta per la bonica urbanització madrilenya de la que ja us he parlat amb antel·lació, he tingut una idea, una analogia. La analogia és una mica bèstia, i s'ha de prendre amb pinces. Amb tot i amb això, crec que té un bon deix de veritat, i us la exposo:

avui dia, el nacionalespanyolisme va molt fort, amb molta embranzida i "xuleria". Es creuen amb la veritat i el poder moral. En canvi, els terroristes bascos són acusats de terroristes i de éssers dolents (justament).

Però curiosament, els nacionalespanyolistes han estat molt pitjors que els terroristes bascos (si es pot parlar de pitjors i millors quan parlem de terroristes i assassinats), ja que han mort molta més gent, han acoquinat molta més gent, han fet molt molt més mal. La única diferència positiva al seu favor és que el mal que van fer és amb anterioritat en el temps. Però això no es cura, i molt menys tenint en compte que les atrocitats que van cometre no han estat jutjades ni, molt menys, condemnades.

La analogia és la següent: imagineu en la antiguitat, un poble de bàrbars viquings que arrassa un poblat: mata tots els homes, viola les dones i inclús a nens i nenes, tortura a tothom que s'hi revolta. Assumeixen el poder de manera brutal i, òbviament, ningú els jutja pel que han fet. Al cap d'aquest moment, ells són els rics del poblat, quedant-se totes les propietats i riqueses. Per altra banda, els que han quedat vius després de la invasió tenen vides subjugades, i a més, han de pagar alts impostos als invasors. Ara imagineu un d'aquells nens que va ser violat durant la invasió; va perdre el pare i la mare; va rondar sense ningú que el cuidés durant tota la infància i per tant, va caure sota males influències. Per altra banda, si ens fixem en un dels fills dels viquings invasors han tingut una bona vida, i s'han relacionat amb gent benestant; han tingut una bona educació i alimentació; no han vist la part obscura de la vida.

I ara pensem quan aquests dos nens són grans: un és probablement un delinqüent; l'altre, una persona influent al poblat. Podem dir que el primer és dolent i el segon és bo? Si el primer comet un delicte, se l'ha de castigar. Ara bé, per a actuar POLÍTICAMENT s'ha d'entendre les diferents circumstàncies. I el que seria millor: castigar els que van cometre els crims, tot i que és molt difícil, ja que aquests mateixos tenen el poder. Però que sigui difícil no vol dir que moralment no s'hagi de fer. S'ha de lluitar.

Suposo que veieu la analogia, oi?