28 d'Agost de 2008

Una solució racional al problema de la vivenda ...

... als Estats Units. Martin Feldstein recomana http://www.ft.com/cms/s/0/29e69ebc-736f-11dd-8a66-0000779fd18c.html substituir una hipoteca que cobreix el 90% del valor de la vivenda i reduir-la en un 20% amb un crèdit directe entre el propietari i l'Estat. La idea és que els propietaris que encara estan en positive equity però que una posterior baixada de preus de la vivenda els podria portar a negative equity, estarien molt més lluny de la negative equity, i no farien default. L'article parla sobre el nivel de preus i el valor d'equilibri a llarg plaç, cosa interessant: llegiu-lo si teniu temps.

El problema d'aplicar aquesta solució a Espanya és que la situació és ben diferent: mentre als Estats Units són els propietaris els que tenen la paella pel mànec, podent fer default quan vulguin, sense que el banc pugui anar pels seus altres actius (normalment es fa default quan s'està més enllà d'un 10% en negative equity, aproximadament), a Espanya la situació és molt diferent: el banc té la possibilitat de lluitar per qualsevol tipus d'actiu que tingui el propietari, present o futur (incloent els salaris, fins a la renda vital mínima).

És a dir, a Espanya una mesura com aquestes seria simplement una subvenció, i no tindria l'efecte potencialment revulsiu que tindria aquesta mesura als Estats Units: parar els defaults de molts milions d'americans, no perquè no puguin pagar la hipoteca, sino perquè encara els surti a compte continuar pagant-la. A Espanya, aquesta solució simplement ajudaria en el sentit que possiblement el 20% de crèdit amb l'Estat seria a un tipus una mica més baix, baixant la quota mensual, però res més. La decisió de fer default no es veurà afectada gens ni mica per això, ja que fer default a Espanya no és mai òptim, excepte és clar, si no es tenen diners per a la quota mensual i el banc no dóna cap tipus de facilitat per al refinançament.

Qui jugarà el paper de Martin Feldstein aquí? En Xavier Sala-i-Martín, tal vegada.