e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Gener de 2010

TC: un problema irresoluble

"Qui controla els controladors?" sembla una pregunta retòrica, però no l'és.

L'àmbit de l'anterior pregunta té a veure amb el Tribunal Constitucional espanyol i el recurs contra l'Estatut. S'ha dit que els membres d'aquest tribunal prenen posicions partidistes, que el termini d'uns quants ja ha expirat però encara hi són allà, que no representen la Constitució espanyola en si sinó als partits que els han nomenat ...

Voldria destacar que aquest és un problema seriós, i que no se solucionarà només fent uns petits canvis. Per a mostrar el perquè, vull donar un exemple diferent: als Estats Units tenen una institució semblant, la Supreme Court (Cort Suprema). Aquesta Supreme Court ha de prendre decisions claus pel país en relació a la seva constitucionalitat o no. Una de les mesures més polèmiques que ha hagut de prendre en els últims temps ha estat si eliminar la prohibició que tenien les empreses per a fer donacions als partits polítics.

Els resultats individuals dels vots, juntament amb quin President americà van ser escollits pel càrrec, són els següents: 

 

John Roberts (George W. Bush) Vot: eliminar la prohibició que tenen les empreses de fer donacions a partits polítics

Samuel Alito (George W. Bush) Vot: eliminar la prohibició que tenen les empreses de fer donacions a partits polítics

Antonin Scalia (Ronald Reagan) Vot: eliminar la prohibició que tenen les empreses de fer donacions a partits polítics

Kennedy (Ronald Reagan) Vot: eliminar la prohibició que tenen les empreses de fer donacions a partits polítics

Thomas (George H.W. Bush) Vot: eliminar la prohibició que tenen les empreses de fer donacions a partits polítics

Paul Stevens (Gerald Ford) Vot: mantenir la prohibició que tenen les empreses de fer donacions a partits polítics

Bader Ginsburg (Bill Clinton) Vot: mantenir la prohibició que tenen les empreses de fer donacions a partits polítics

Breyer (Bill Clinton) Vot: mantenir la prohibició que tenen les empreses de fer donacions a partits polítics

Sotomayor  (Barack Obama) Vot: mantenir la prohibició que tenen les empreses de fer donacions a partits polítics

Destaca d'aquestes dades, doncs, el fet que els vots per a eliminar la prohibició provenen de membres nominats per administracions republicanes, i els vots per a mantenir-ne la prohibició, provenen de membres de la Cort Suprema nominats per administracions demòcrates.

La pregunta, per a una persona racionalista, és doncs: quina és la probabilitat que el resultat sigui aquest i no un altre, si els membres de la Cort Suprema no tinguessin cap mena d'idea preconcebuda anterior? Fàcil, 1/2^9, és a dir, aproximadament un 0.2%. O dit d'una altra manera, només hauria hagut de passar un cop de cada 512 vegades que la Cort Suprema s'enfrontés a aquesta votació. En la resta dels 511 casos, algun dels nou membres hauria hagut de divergir dels resultats que en realitat van succeir.

En resum: si a tot el món resulta que els controladors que ens controlen "cauen" en la temptació de ser simplement una corretja de transmissió de les idees dels seus "amos" (aquells que els van proposar pel càrrec), i fins i tot això passa als Estats Units, que és un país que acostuma a ser transparent en la seva administració (els famosos "checks and balances") què ens passarà a nosaltres, on no tenim la possibilitat de nomenar gairebé a ningú al Tribunal Constitucional, i on els membres són nomenats en majoria aclaparadora per dos partits nacionalespanyolistes com el PP i el PSOE?

Es diu que la democràcia no és només "un home, un vot", sinó que requereix també la defensa de les minories. És clar que l'actual estructura interna del Tribunal Constitucional no protegeix les minories quan les preguntes que ha de respondre són "essencials" pels partits (majoritaris) que en van nomenar els seus membres.

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1185
9
Comentaris afegits 
Estrelles llunyanes (Enllà) 30-01-2010 - 11:26
Ferran, molt interessant! Curiós que sigui així quan la legislació espanyola generalment beu de la francesa, que tendeix a ser farragosa i molt precisa, en oposició a l'anglosaxona, que és molt més "curta" i deixa més interpretació als jutges.
FERRAN (BARCELONA) 30-01-2010 - 11:14
sense que sovint en tinguem culpa (després d'una pifia qualsevol li diu a l'empresari; "és que aquesta llei porta a moltes interpretacions i blablablalba", perquè encara l'emprenyaràs més....
FERRAN (BARCELONA) 30-01-2010 - 11:12
tècnicament anomenem seguretat jurídica. Llegeix al Xaveir Roig opinant al voltant d'aquest aspecte. I això s'ha encomanat, crec, a la resta de la legislació; les nostres lleis són sovint tan poc clares que generen incertesa (i clatellades pels assessors
FERRANOT (BARCELONA) 30-01-2010 - 11:09
Tens raó. Però un afegit; la Constitució espanyola, pel fet que s'aprovés quan es va aprovar és d'allò més ambigüa en molts aspectes, per la qual cosa es poden fer moltes interpretacions. Conseqüència?; doncs que existeix una brutal manca d'allò que
Francesc (Barcelona) 30-01-2010 - 00:33
A vostè, perquè fa un escrits molt interessants.
TORNAR