29 de Gener de 2009

Solucions per a la crisi

Estem immersos en una crisi profunda, i una pregunta lògica és: quines mesures pot prendre un govern per a reduir els efectes negatius de la crisi i escurçar-ne la durada?

La resposta és: hi ha dos tipus de mesures possibles. Una és la política monetària, l'altra és la política fiscal.

La política monetària és en mans dels bancs centrals (que són organismes independents dels polítics, al menys a Europa, als Estats Units, menys). Els bancs centrals han fet el que han pogut: han baixat ràpidament els tipus a curt (però seguint el "costum" de cada institució: molt ràpidament als Estats Units, de manera moderada a Europa), han donat liquidesa permetent entregar inclús actius de crèdit per tal de rebre fons a curt plaç, i inclús estan parlant de fer "quantitative easing", és a dir, comprar bons del govern a llarg plaç per a reduir també els tipus a llarg (ja que el finançament privat depèn majoritàriament dels tipus a llarg, i no tant a curt ... excepte a Espanya, on tothom es finança a euribor 6m o 1y).

En resum: la política monetària està funcionant, probablement aprop de la millor manera possible (amb la informació que tenim avui dia), i és una eina molt potent. Probablement no serà capaç d'acabar amb la crisi tota sola, però ajudarà.

La política fiscal és en mans dels governs, especialment dels Tresors. Es divideix en dues branques: per una banda, incrementar la despesa del govern. Per l'altra, reduir impostos.

La idea d'incrementar la despesa del govern prové, al menys en la seva justificació teòrica, de Keynes: si hi ha una crisi i la gent fica els diners sota del matalàs (i per tant ni consumeix ni inverteix), cal que algú altre (en aquest cas, el govern) demani diners en préstec i els gasti, per a millorar la economia. Com que posar els diners sota del matalàs vol dir avui dia, o tenir els diners en un compte, o comprar lletres del tresor, això implica que els interessos que ha de pagar un govern per a endeutar-se són molt baixos, amb la qual cosa li és barat fer aquesta operació (al menys, mentre el mercat cregui que no hi haurà inflació, que faci pujar els tipus). El problema és que en aplicar aquestes idees, no va sortir tan bé com Keynes s'esperava: contractar algú per a que faci un forat i el torni a tapar no soluciona el problema, ja que com Lucas va suggerir, la clau està en les expectatives futures, i no pas en la situació present. Per molt que tinguis feina, però si no li veus futur (com fent forats i tornant-los a tapar) no gastes.

El cas de reduir impostos s'assembla a l'anterior, però té l'avantatge que la seva aplicació pot ser molt més ràpida: es pot decidir la baixada d'impostos d'un dia per un altre, però la despesa de diners triga molt de temps, ja que fa falta estudiar les diferents possibilitats de despesa, amb la qual cosa pot succeir que es comenci la despesa quan ja s'ha sortit de la crisi. Un altre avantatge de la baixada d'impostos és que redueix els incentius nocius dels impostos marginals alts, especialment de les rendes més altes. Reduir els impostos també té l'avantatge que es pot triar quins impostos es baixen: impostos al consum (IVA) per a incrementar el consum, impostos sobre el capital per a incentivar inversions, reduir l'IRPF per a crear menys distorsions, ...

Ara bé, empíricament, quina és la millor tria? S'han fet molts estudis sobre el multiplicador (és a dir, donat que el govern "perd" un euro -ja sigui perquè el gasta en despesa, o perquè no el recapta en impostos-, quin efecte té aquest euro -ja sigui en activitat econòmica induïda per la despesa, o induïda pel fet que els que paguen impostos tenen més renda disponible pel fet de pagar menys impostos-) i la resposta, encara que no absolutament concloent, és que si som optimistes, la despesa té un multiplicador de 1.5 (és a dir, per cada euro gastat, el PIB augmenta en 1.5 euros, és a dir, es recupera amb escreix la inversió) i la baixada d'impostos, entre 3 i 4.

Per fi, la resposta és:

1. Deixa els bancs centrals portar a terme una política monetària raonable i previsible

2. Baixa impostos de manera agressiva

3. Si hi ha algun projecte governamental amb una bona relació cost-benefici, fes-lo; si no, amb aquests diners baixa impostos