25 de Setembre de 2008

Socialisme de rics (IV)

Els últims esdeveniments als Estats Units, on ja es preparen 700 miliards de dòlars per a comprar deute subprime, i on Paulson vol estar per sobre de la llei i que el Congrés americà li ho aprovi, fan por.

No em fa tanta por la crisi en si, que com totes, vindrà, durarà, i acabarà. El que em fa por és el "canvi de règim". Sembla tot molt Star Wars capítols I a III (o tantes i tantes situacions històriques semblants): una crisi aparent, un líder que demana el poder absolut per a salvar la societat del caos absolut, el líder aconsegueix el poder i es corromp (o més ben dit, ja estava corromput d'abans, i ell mateix havia creat la crisi per a aprofitar-se'n).

Els mateixos conservadors que no volien pujades d'impostos per a subvencionar la sanitat dels pobres amb l'argument que la gent "s'ha d'ajudar a si mateixa", ara són els primers que estan d'acord en subvencionar els CEOs i altres dirigents dels grans bancs americans.

En el fons, tot acaba reduint-se al mateix argument que estic usant a la sèrie "Socialisme de rics": la diferència avui dia no és tant entre liberals i socialdemòcrates, sinó entre els que volen que "tot quedi igual que sempre" i els que creuen que això és tornar a l'època feudal, on la teva vida venia marcada des del teu naixement.

Els socialdemòcrates avui dia lluiten per a que els rics continuin essent rics, no pas per a la "destrucció creativa", que consisteix en què els millors "genèticament" (o els que treballen més dur, o els que s'escarrassen més) són els que guanyen. Pels socialdemòcrates el que importa és a quina classe social pertanys. No era això el que passava a l'Antic Règim?