25 de Gener de 2009

Resposta

Degut que no acostumo a rebre gaire respostes als meus articles, respondré el comentari del meu post anterior, tot i que tingui insults contra mi mateix ("feixista"):

O sigui q no s'ha d ser tolerant amb els religiosos o els q creuen. Tu tens la veritat (tot i q dius q acceptes el dubte científic) per tant, tu i els teus portareu a la gent a la llum d la raó. I dp q? Ens controlareu la vida per ignorants? Feixista

Per a centrar la discussió, primer escriuré el comentari de Ramon Boixet que ha donat lloc a la polèmica (en cursiva), i la meva resposta (en negreta, per a distingir):

Tolerància i interès pels sentiments del altres és una de les maneres de gaudir la vida, com proposa el cartell de l'autobús.

La tolerància no té perquè ser bona. Hem de ser tolerants amb els nazis? Amb els comunistes? Amb els que diuen mentides? No.

Per què no optem també per ser tolerants amb l'Spaghetti Monster? És també una explicació del nostre món, i per què no creure-la, a l'igual que podem creure en un home que va caminar per sobre l'aigua, o en el Monstre del Llac Ness? Què fa que una d'aquestes explicacions sobrenaturals sigui millor que l'altra?

Crec que després de llegir el meu comentari, no cal dir res més que el comentari crític no és encertat en absolut: jo no dic que "no s'ha d ser tolerant amb els religiosos o els q creuen", sinó que el que dic és que la tolerància no és un valor positiu per se (com sembla indicar el comentari d'en Ramon Boixet "Tolerància i interès pels sentiments del altres és una de les maneres de gaudir la vida"), ja que hi ha idees i actituts, com el Nazisme i el Comunisme, que són despreciables per se, i pel mal que han fet quan s'han portat a la pràctica.

El segon punt del comentari crític ("Tu tens la veritat (tot i q dius q acceptes el dubte científic) per tant, tu i els teus portareu a la gent a la llum d la raó") és més aviat un insult, però degut que és un argument que fan servir els seguidors de diverses religions i sectes per a justificar les seves creences (en el fons estan argumentant a favor d'un relativisme absolut en el camp de les idees, sembla que diguin, "tot s'hi val, mentre jo ho opini"), crec que és bo argumentar-ho:

Hi ha dos valors clars a l'hora de cal·librar si una creença és "bona" o no (no entro en el valor etimològic de la paraula "bona", la dono per ben entesa):

1. El valor intrínsec de la idea, en front de la realitat, del sentit comú i del pensament

2. El mal o la bondat que fan aquestes idees quan els seus seguidors les porten a la pràctica

El punt 1 vol dir: si a mi m'agraden les maduixes i a tu les pomes, no es pot dir que jo tingui raó quan dic "les maduixes són més bones que les pomes" o quan tu dius el contrari. Depèn. Es podria fer una afirmació "tova" en el sentit que potser hi ha més gent que prefereix les pomes que les maduixes, però això no és absolut: depèn del preu, de la facilitat en conseguir la fruita, ...

En canvi, si tu dius que t'agraden les pomes i jo dic que m'agrada un verí mortal, qualsevol persona raonable diria que tu tens raó i jo no.

De la mateixa manera, una persona pot tenir unes idees polítiques i una altra, unes altres. Però si totes dues són raonables, no hi ha un que tingui més raó que l'altre. Ara bé, quan algú diu que creu que jo no he de poder fer servir una medicina basada en enginyeria genètica perquè uns pastors nòmades i ignorants van deixar escrit, sense cap prova fefaent que això sigui així, que ells eren el poble escollit perquè un dia un mar es va obrir per a deixar-los passar, o uns altres pensen que un home que es feia dir fill de Déu va ser capaç de transformar aigua en vi, jo em posaria a riure. Però no m'hi poso, perquè el que hauria de ser una broma estúpida i sense sentit, es transforma en un corrent social amb prou força com per a limitar els drets de les persones (tenir salut via enginyeria genètica).

En aquest sentit, pel criteri 1, les religions absolutistes tipus cristianisme, Islam o judaisme, són errònies de totes totes. O com a mínim, només n'hi ha una de correcta, oi? I això suposo que vol dir que totes les altres són incorrectes.

Pel criteri 2, no m'extendré, però és obvi per a qualsevol que sàpiga una mica d'història, que quan les religions esmentades han tingut el poder, ha estat un desastre per les societats que han viscut sota el seu àmbit d'acció.

En resum: sí, dins de l'àmbit probabilístic (el "probablement" de la campanya) puc afirmar amb confiança que els arguments religiosos del cristianisme (i d'altres religions) són completament falsos i sense sentit, i són dolents quan s'apliquen a la societat.