04 de Setembre de 2009

Regulacions que fan més mal que bé

Els últims dies, parlant amb gent que està en contacte amb la economia de "carrer", he vist que hi ha regulacions governamentals que estan fent molt de mal a la economia, i que tenen el potencial per a tenir efectes devastadors. Probablement no són grans novetats, però les destaco aquí mateix per a que ens portin a la reflexió:

1. Compensació per acomiadament: hi ha un gran nombre de petites i mitjanes empreses que han vist la seva facturació baixar enormement. Bona part dels seus costos fixos són en forma de sous pels seus treballadors. Però com la majoria dels seus treballadors no tenen res a fer ja que no hi ha demanda pels seus productes, una manera d'ajustar els comptes de l'empresa seria acomiadar uns quants treballadors. Però la regulació estatal diu que s'han de pagar 45 dies per any treballat (amb un màxim de tres anys i mig), en situacions normals. I això l'empresari ho ha de pagar de la seva butxaca, al moment de l'acomiadament.

Conseqüència de la regulació: la empresa va directa cap a la fallida, que comporta l'acomiadament de tots els treballadors (i no només uns quants), degut a una regulació que intenta naifment mantenir l'ocupació.

2. El mercat de cotxes de segona mà està en horris. Em comentava un professional que hi ha molts possibles clients, amb cotxes de gamma alta, comprats amb un endeutament proper al 100% en el bell mig de la bombolla, que aquests cotxes NO ES PODEN VENDRE. No és que es pagui molt poc per ells, sinó que encara que el venedor acceptés una oferta molt a la baixa, no el podria vendre, ja que un cotxe que ha estat comprat amb deute no es pot vendre si abans no es cancel·la el préstec. I com que l'efectiu de la venda no dóna per a cancel·lar el crèdit, i el venedor no té efectiu per a eixugar la diferència, el cotxe no es pot vendre.

Aquest no és un problema regulatori per se, sinó que depèn d'acords privats en el contracte de compra-venda i el del préstec. Però sí que ho és el fet que els governs hagin permès endeutar-se massivament a les famílies, arribant a extrems tan absurds com el que explico.

Només una fallida absoluta de la família podrà portar aquest cotxe de gamma alta al mercat. És terrible que sigui així.

Llavors, la família només té una sortida: escapar cap endavant, i esperar que la economia es recuperi eventualment, i els preus dels cotxes tornin a pujar. Cosa que pot succeir ... o no.