23 de Desembre de 2008

Quantitative easing

Ara que la Fed té els Fed Funds entre 0 i 0.25%, Quantitative easing (QE) s'ha posat de moda. QE és una eina que té un banc central quan ja no pot reduir més el preu del diner (Fed Funds): pot canviar la quantitat de diners en circulació.

El banc central pot crear diners amb la màquina que imprimeix diners (és una manera de parlar, ho faria electrònicament) i comprar actius, ja siguin actius tòxics dels bancs o treasuries. Els actius tòxics no tenen un preu clar, amb la qual cosa hi ha un moral hazard (que probablement un govern socialista aprofitaria al seu favor). Les treasuries serien un millor objectiu, ja que eliminarien un problema que tenim ara: si els treasuries donen 2% i un banc pot "comprar" diners al 0%, fent el carry trade guanyaria un 2%, sense risc. I no dóna aquests diners a la gent que els necessita, ja que encara que li pagarien molt més, el banc veu la inversió massa arriscada.

En canvi, si els treasuries donen un 0%, el banc ja no tindria la possibilitat de fer el carry trade.

Desgraciadament, el fet que un banc no pugui fer el carry trade, no implica necessàriament que la seva única possibilitat d'invertir els diners sigui tornant a donar préstecs als individus i a les empreses del país. Té altres opcions. Per exemple, pot vendre els diners que té en la moneda local (venent les treasuries, que estan molt cares) i comprar moneda extrangera, possiblement d'un país amb menys problemes econòmics.

La pèrdua de la confiança en les treasuries podria implicar, com vaig comentar l'altre dia, que la gent es posés a comprar "altres coses" com a boja, portant a una hiperinflació.