Prediccions en economia

L'economista Greg Mankiw, el qual admiro perquè acostuma a tenir opinions a mig camí entre els demòcrates i els republicans, en oposició a molts altres economistes, que tenen opinions molt més esbiaixades, ha fet una afirmació que no comparteixo:

Una cosa que els economistes no podem fer gaire bé és predir l'estat de l'economia. L'actual crisi i recessió ha agafat a la majoria dels economistes amb el peu canviat. Això no és res de nou. Mai hem estat gaire bons en predir el futur, però quan les notícies són favorables, altres perdonen la nostra manca de fiabilitat en les prediccions. 

http://www.nytimes.com/2010/03/28/business/economy/28view.html

La pregunta que jo faria és la següent: és l'estat de l'economia impredictible en si mateix, o hi ha quelcom altre que fa que les prediccions dels economistes siguin tan dolentes?

La primera opinió vindria a afirmar que l'economia és en una mena de caos, on un simple moviment d'una papallona pot originar un gran tifó a milers de quilòmetres de distància. En altres paraules, petites modificacions de les condicions inicials fan que la dinàmica posterior divergeixi de tal manera que la predicció futura sigui impossible.

L'opinió de Mankiw va en la línia de diversos estudis estadístics que analitzen la fiabilitat de les prediccions econòmiques. La majoria d'aquests estudis fan servir allò que s'anomena hipòtesi zero en estadística: suposen que en realitat les prediccions són absolutament aleatòries, sense cap poder predictiu més enllà del que seria tirar una moneda a l'aire, i veuen si aquesta hipòtesi és consistent amb la realitat, després que la realitat ens permeti veure si les prediccions eren certes o no.

Una absoluta majoria d'aquests resultats no són capaços de "falsificar" aquesta hipòtesi zero: és a dir, les prediccions econòmiques tenen un resultat indistingible del que seria si prenguéssim aquestes prediccions de l'atzarós moviment d'una moneda a l'aire.

Aquestes conclusions donen suport a l'opinió de Mankiw. Ara bé, que no es pugui falsificar la hipòtesi zero, NO VOL DIR que la hipòtesi zero sigui certa. És a dir, no es pot afirmar que sigui cert que les opinions dels analistes econòmics siguin idèntiques en valor al tirar una moneda a l'aire.

Per exemple, podria perfectament ser que hi hagués una dinàmica que fes que la majoria d'analistes fossin aleatoris, i que una minoria tinguessin la opinió correcta. El problema seria veure quina dinàmica podria fer que això fos així.

Aquí va una proposta de dinàmica per aquest fenomen:

La meva opinió és que la majoria de (bons) economistes tenien prou dades, i de prou qualitat, per a predir que en venia una de grossa a l'economia mundial, especialment pel nivell de crèdit assolit, i pels preus de l'habitatge estratosfèrics, que no es corresponien en absolut ni amb els tipus d'interès corresponents, ni amb el preu de la construcció d'habitatges. La millor gràfica és la de Shiller al seu llibre The Subprime Solution.

El motiu pel qual no van aparèixer aquestes prediccions van ser els incentius: la majoria de gent tenia els incentius per a "creure" (o voler creure) que tot continuaria igual, especialment pels bonus anuals: si tot aguantava una mica més, i es continuava prenent molt de risc, els bonus serien altíssims. En canvi, qui volia apostar per una caiguda del preu dels actius, degut que anava perdent diners de mica en mica, era simplement "eliminat" i el seu capital era derivat a gestors de carteres que no volien creure en el risc que assumien, prenent posicions tan arriscades com fos possible.

El mateix pels economistes universitaris: els incentius eren esbiaixats, ja que si apostaven per una gran crisi, s'exposaven al ridícul en la seva professió si això no succeïa. En canvi, si creien que res passava, estaven amb el vagó de tothom, i si s'equivocaven ... bé, s'equivocaven amb tothom, amb la qual cosa la culpa es diluia.

Un podria dir que aquells que van predir una gran crisi també podien actuar sota incentius: si s'equivocaven, només pensarien d'ells que eren uns freakies. En canvi, si l'encertaven, serien uns genis.

És possible. Potser els que la "van encertar" ho van fer per sort i no per una gran i profunda anàlisi econòmica. Però del que estic segur és que si els incentius haguessin estat correctes, molts més analistes haurien predit una devallada de preus d'actius, fent que la gran bombolla no ho hagués estat tant, i per tant, que els efectes de la crisi haguessin estat menors.