08 d'Octubre de 2008

¿Per què Europa és encara més dèbil que els Estats Units?

Els Estats Units actuen tots alhora. Els "millors" dins el govern i en general dins l'Estat, en aquests moments Paulson i Bernanke, s'uneixen i proposen un pla de rescat. The House of Representatives ho tomba, però tinc clar que no trigarà gaire en aplicar-se. Els americans s'uneixen i es posen mans a la feina ràpid. Tal vegada no és la millor solució, però és una solució i funcionarà ràpid.

I els europeus? Només cal veure la reacció dels diferents països europeus, i d'Espanya en particular, en l'assumpte dels Fons de Garantia dels Dipòsits (FGD). Primer, abans de la reunió comuna amb representants de tots els països de la Unió, Espanya ja va afirmar que si s'arribava a un acord a nivell europeu, perfecte, i que si no, Espanya mateixa extendria els FGD unilateralment. Quina política comuna és aquesta?

El pitjor de tot és que ni tan sols els països europeus s'han posat d'acord, i uns quants han mantingut els FGD a nivells baixos, i altres els han pujat a 100.000 euros, com Espanya.

Mentre als Estats Units, el govern central és fort i tothom hi fa pinya (tot i ser un Estat federal, recordem-ho! els estats tenen molt poder dins la estructura del país, però ni se'ls passaria pel cap d'interferir de manera forta davant el que és clarament una feina del govern central), a Europa són els Estats els que prenen decisions (i ho avisen prèviament, recordant als seus electorats que primer són ells, i si després els altres països es posen d'acord en fer servir la seva mesura, perfecte, i si no, també ... visca per la victòria del diàleg) i després, si un cas, les comuniquen als altres Estats en reunions comunes.

Beggar thy neighbour, es diu això. I no pinta bé.