17 de Setembre de 2009

Per fi lliure: he perdut tota esperança

Les persones tenim desitjos de futur. Cada ésser humà és un món, però volem amor, complicitat, que ens admirin, ... Ara bé, la vida ens porta per on vol, i de vegades tots aquests desitjos no es porten a terme, o com a mínim, succeeixen de manera diferent a la que pensàvem.

Però això no té perquè ser dolent. L'objectiu a la vida no és pas aconseguir aquests desitjos que teníem, sinó fruir del camí d'aconseguir-los. Jo tinc molt clar que moltes coses que volia, no les aconseguiré mai. Reconec que sóc un ésser limitat, amb molts defectes que no em permetran aconseguir tot allò que un dia vaig desitjar.

Però d'altra banda, estic content d'haver-ho desitjat. Estic content d'haver-ho intentat. Quan un se n'adona dels seus límits, de les seves incapacitats, hi ha un alliberament, ja que el perdre l'esperança d'aconseguir coses inassolibles ens deixa lliures per a portar a terme un camí real i assolible, que no és l'ideal dels somnis, però sí la nostra vida, tal com serà de veritat.