25 de Novembre de 2009

Nazisme, crèdit i globalització

Els que ignoren la història estan condemnats a repetir els errors del passat.

La República de Weimar a Alemanya va patir fortament la Gran Depressió americana a la dècada dels 30 del segle XX, ja que els préstecs americans que ajudaven a reconstruir l'economia alemanya van deixar d'arribar [el Tractat de Versalles forçava Alemanya a reparar les destrosses que havien ocasionat a la Primera Guerra Mundial, i Alemanya necessitava crèdit per a tirar endavant; els Estats Units, una economia jove i punyent, tenia els recursos per a donar aquests crèdits, al menys abans de la Gran Depressió]. L'atur va augmentar brutalment, especialment a grans ciutats, i el sistema polític va girar cap a l'extremisme. La taxa d'atur va arribar gairebé al 30% el 1932. (...) El partit Nazi de Hitler va arribar al poder el gener de 1933.

Vull notar que la globalització no és un procés nou: els alemanys vivien de crèdits americans ja llavors.

 I també vull destacar que la crisi va provenir de la deflació, no pas de la inflació (la famosa hiperinflació de la República de Weimar va ser el 1923, molt abans de la Gran Depressió).

http://en.wikipedia.org/wiki/Great_Depression#Germany

En la nostra crisi actual, el consum i la inversió privats han defallit, degut que les famílies i les empreses estan enfeinades desapalancant-se del deute excessiu que havien assumit anteriorment durant la bombolla financera/immobiliària. Degut que la producció de béns i serveis es pot descomposar en consum privat, inversió privada, acció del govern i exportacions netes, i tenint en compte que les exportacions netes estan limitades per un euro fort (al menys, fora de l'euro àrea), la solució d'incrementar la despesa dels governs sembla tenir sentit (una altra cosa és quines mesures es porten a terme, i com d'efectives són).

Ara bé: quin rescatarà els governs si entren en problemes financers? Els governs han ajudat al sector privat perquè "podien". Però qui podrà ajudar l'Estat en el futur? Una possible solució serien els organismes internacionals com l'FMI.

Una altra solució, com bé saben els alemanys, és una guerra.