24 d'Abril de 2009

Lliure mercat: bo o dolent?

Tot i que no sóc un economista, sempre m'ha interessat la economia. Un dels aspectes més fascinants d'aquesta ciència és la microeconomia: com podem "explicar" una economia a través d'estudiar només els intercanvis econòmics entre individus i empreses, al nivell més "micro" possible, i agregant-ho tot "cap adalt".

Hi ha resultats teòrics força potents que garanteixen, assumint una sèrie d'hipòtesis, que els mercats, tot i deixant-los "funcionar sols", arribaran a un equilibri "eficient". La idea intuitiva és que els individus, tot i posseint inicialment una sèrie de béns, els compraran i vendran "al mercat", tot i seguint la seva funció d'utilitat (que els diu com de "feliços" estan, donada una certa distribució de béns). Els teoremes de microeconomia, assumint una sèrie d'hipòtesis, diuen que quan els individus acabin de comprar i vendre, tot i seguint els "instints" de la seva funció d'utilitat, arribaran a una situació d'equilibri "eficient", on no hi haurà ningú que, tot i comprant i venent més, estigui millor que abans.

Una de les hipòtesis bàsiques és que no existeixen externalitats, és a dir, que l'intercanvi entre dos individus no afecta a un tercer. Per exemple, un productor d'electricitat que crema carbó, contaminarà l'aire, la qual cosa pot perjudicar a un tercer, que no té veu ni vot, en principi, per a dir-li al productor d'electricitat que no cremi tant carbó. En aquest sentit, els economistes diuen que la contaminació no té un preu de mercat, i un tractament possible contra aquesta externalitat seria fer pagar un preu per aquesta contaminació al productor d'electricitat, que per tant tindria un incentiu per a produir-ne menys.

Ara bé, per a un físic, tota aquesta argumentació "sona" d'una altra manera: si pensem en una economia (tot i simplificant-la) com una xarxa de nodes (individus) lligats els uns amb els altres quan existeix una interacció entre ells (és a dir, no tots els nodes estan connectats amb tots els altres nodes, només "uns quants": aquells que tenen alguna mena d'interacció econòmica entre tots dos), el model bàsic dels economistes sembla un model "sense interaccions". O millor, un model amb interaccions, però molt simples: són unes interaccions un-amb-un, que es poden simplificar de tal manera que resultin ser equivalents a com si tots els nodes interaccionessin amb un "super-node" (el mercat), sense interaccionar directament entre ells, només interaccionant amb aquest super-node.

Ara podem reformular la teoria econòmica en termes físics: quan la economia consisteix només en nodes, i no hi ha unions entre nodes, només que la unió amb un únic "super-node", i totes les interaccions a la economia es poden entendre d'aquesta manera "senzilla", llavors tots els resultats econòmics "estàndard" són certs.

Ara bé, quan existeixen interaccions "de veritat" (és a dir, quan les interaccions no es poden modelar com si en realitat fossin només interaccions amb un únic super-node) tots aquests teoremes ja no funcionen igual de bé.

Per exemple, la externalitat de la que parlàvem abans, la contaminació, seria la interacció més simple que no es pot modelar com a interacció amb un super-node: una interacció entre dos agents, A i B, que es pot modelar com una interacció entre el super-node i A per una banda, i entre el super-node i B per altra banda, és una interacció "simple", on A i B interaccionen tot i posant-se d'acord en el preu "al mercat". Però si en la interacció hi ha tres agents, A, B i C, on A i B són productor i consumidor, i C és un afectat per la externalitat produïda per A (per exemple, contaminació), si no existeix un mercat per a la externalitat (que és el que estem suposant, sinó tindríem un mercat sense externalitats), no existeix una manera que A, B i C es puguin posar d'acord amb un preu "de mercat", és a dir, via una interacció amb el super-node. El motiu és que no existeix un preu per a C.

Aquesta és la externalitat típica de la que parlen els economistes.

Ara bé, si pensem en termes de models físics, no hem de parar-nos en externalitats a tres. Hi poden haver externalitats amb molts agents. I es podria mesclar amb un concepte que ha esdevingut famós en la terminologia econòmica en els últims temps, especialment pel Nobel a Stiglitz. Em puc imaginar el concepte de Màfia: una interacció amb molts agents (no només a tres) que funciona com a quelcom negatiu al mercat: mentre els membres de la Màfia se'n beneficien, la resta es veuen perjudicats.

En la meva opinió, per a que existeixi "veritable" llibertat econòmica, calen al menys dues coses:

1. Que no existeixin assimetries d'informació. Aquest és el punt que ha fet famós a Stiglitz (entre altres coses).

2. Que no existeixin externalitats, ni a nivell de tres (que són els models d'externalitat típicament estudiats a economia) ni a nivell de molts agents. Aquestes externalitats podrien ser Màfies o inclús la política de RR.HH. de moltes empreses.

---------------------------------------------------------------------------------

Si vols comentar quelcom sobre aquest article, pots fer-ho també a http://www.e-democracia.net/.