01 de Setembre de 2009

Llibertat, solidaritat i monopolis

Un comentari de Charlemagne a The Economist, http://www.economist.com/blogs/charlemagne/2009/08/solidarity_the_european_ideal.cfm, m'ha frapat, ja que resumeix amb precisió i amb poques línies la divisió ideològica entre els socialistes i els liberals:

(...) I have a hunch that an awful lot of French people believe instinctively that competition is the opposition of solidarity. That explains why President Nicolas Sarkozy was on strong ground when he demanded that the new EU Lisbon Treaty downplay "free and undistorted competition" as a basic principle of the EU. I puzzled about this at the time, and later came up with a line that I put to various groups of French students, when giving lectures at a business school in Paris. I think you think the opposite of competition is solidarity, I told them. As a free market British liberal, I instinctively think of competition as the opposite of a monopoly. Which means that for me enforcing free competition is about attacking cartels and special interests, ie, going after the fat cats, and corruption.

Els liberals creiem fermament que la lliure competència als mercats és la manera de destruir els càrtels i els interessos especials, és a dir, els "poderosos" i la corrupció. En canvi, els socialistes creuen que la solidaritat és oposada a la lliure competència.

Aquesta divisió prové de dos motius:

1. Experiències al país propi: un país tan desgraciat històricament com Catalunya (o Espanya, que pel cas és el mateix, desgraciadament) ha tingut males experiències amb la lliure competència ... perquè la lliure competència no era tal, sinó que era el control dels "poderosos" amb altres mitjans. Es dóna doncs la paradoxa que la gent està en contra de la lliure competència (que serviria per a destruir els interessos especials) perquè la seva experiència amb la lliure competència ha estat un desastre per no haver estat realment lliure competència, sinó un control dels interessos especials.

2. Ignorància econòmica: molta gent no entén que la lliure competència fa créixer el pastís, i que si s'encoratja la eficient alocació de capital, treball i productivitat, el pastís és més gran, i per tant, hi ha més per a repartir (i cal repartir menys, perquè tothom té feina).

Crec que els liberals tenim una tasca de P.R.: fer entendre a la població que el socialisme, avui dia, no és més que la protecció dels grups d'interessos especials a través de mentides que sonen bé, i que el liberalisme és la única eina coneguda, junt amb la llibertat de premsa, per a destruir els grups d'interessos especials.